La població murciana de Torre Pacheco s’ha convertit en l’epicentre d’una onada de violència xenòfoba alimentada per l’extrema dreta espanyola. Els fets desencadenats després de l’agressió a un ancià per part de tres joves d’origen magrebí, han servit d’excusa per a una “cacera” organitzada contra immigrants nord-africans, amb pals, barres de ferro i crides com “moros fills de puta” o “viva Franco”. Aquesta resposta desproporcionada no és espontània: grups com Vox i xarxes com “Deport Them Now” han instrumentalitzat el dolor per incitar a la violència, difonent buls i convocant “caceres” per tota la població.
El discurs ultradretà, que vincula immigració amb delinqüència, ignora que un terç dels 40.000 habitants de Torre Pacheco són immigrants que treballen en l’agricultura intensiva, motor econòmic de la regió. La criminalització col·lectiva, però, s’ha normalitzat gràcies a la retòrica de partits com Vox, que exigeix “deportacions immediates” i parla d’“invasió migratòria”. Fins i tot el líder regional d’aquesta formació, José Ángel Antelo, ha participat en concentracions incendiàries amb missatges com “no en quedaran ni un".
Aquesta violència no només viola els drets humans bàsics, com la llibertat, la seguretat o la no discriminació (articles 1-7 de la Declaració Universal dels Drets Humans) sinó que posa en perill la cohesió social. Els immigrants nord-africans, inclosos joves de segona generació amb nacionalitat espanyola, són víctimes d’un odi que els nega el dret a pertànyer a la societat que han ajudat a construir. S'ha arribat a denunciar com una “estratègia internacional de l’odi” similar al Ku Klux Klan.
Torre Pacheco reflecteix la tragèdia d’una Europa que oblida que la immigració no és una amenaça, sinó un fenomen històric que enriqueix les societats. La necessitat d’aquests treballadors és evident. Sense ells, sectors clau com l’agricultura s'enfonsarien, però més encara ho és el respecte als seus drets. La resposta no ha de ser la caça a l’immigrant, sinó polítiques d’integració que combatin l’exclusió i el racisme estructural. Quan es demonitza un col·lectiu sencer, no es garanteix la seguretat: s’enterra la democràtica. I això, més que un error, és una traïció als valors que diem defensar dins el nostre marc legislatiu vigent.
Aturar aquesta taca exigeix més que denuncies: requereix tallar el subministrament de l'odi. Com assenyalaven supervivents del nazisme, la barbàrie comença quan es deshumanitza el veí. Torrepacheco avui; demà, qualsevol altra ciutat. La pregunta no és qui serà el proper, sinó qui tindrà el valor de netejar abans que sigui tard... si no ho hem fet ja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada