Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ens ha regalat una altra de les seves perles d’aquelles que només poden sortir de la boca d’algú que viu en una realitat paral·lela: "Les vacances estan sobrevalorades". La declaració, feta amb aquell somriure de qui sap que no haurà de treballar un sol dia d’agost, volia ser una brometa lleugera, però revela una desconnexió abismal amb la vida de la majoria dels ciutadans. I aquí rau el problema fonamental: quan un home que es va fotografiar amb un narcotraficant en un iot de luxe parla de vacances, la seva opinió val tant com un bitllet de Monopoly.
Mentre Feijóo reflexiona sobre el suposat excés d’importància que donem al descans, milions de persones a Espanya es pregunten com aconseguiran pagar el lloguer d’agost amb un sou mínim que ell mateix va qualificar d’indiscriminat. Per a ell, les vacances són una opció, un plaer més en una vida plena de privilegis; per a la majoria, són un dret laboral que s’esfuma entre hores extres no pagades, contractes pèssims i la impossibilitat d’aturar-se ni un sol dia per por de no arribar a final de mes. La ironia és tan grossa que fa mal: és com si un peix ens expliqués que l’aigua està sobrevalorada.
El discurs de Feijóo és la punta de l’iceberg d’una hipocresia ben arrelada en certa classe política. Parlen de sacrifici i esforç des dels seus despatxos amb aire condicionat, dels seus viatges oficials amb dietes inflades i dels seus estius en ressorts exclusius. Però quan algú com Rufián els recorda les seves contradiccions –com aquelles vacances amb narcos–, es fan els desentesos.
I aquí ve la meva opinió personal, perquè no plegaré sense dir-ho: el descans no és un luxe, és una necessitat bàsica. Hi ha gent que aquest estiu no podrà aturar-se ni un sol dia. Treballadors de la construcció que suaran a 40 graus a l'ombra, cambreres que aguantaran turistes borratxos per un sou de misèria, infermeres que faran torns interminables en hospitals col·lapsats. Per a ells, les vacances no són un caprici, són una qüestió de salut mental, de poder passar temps amb els seus fills, de no cremar-se fins a l’esgotament. Si algú ho dubta, que provi de treballar 12 hores diàries sense cap mena de reconeixement i després em parli de sobrevalorar el descans.
En fi, senyor Feijóo, si de veritat vol fer un comentari útil sobre les vacances, potser hauria de començar per preguntar-se per què tanta gent no se les pot permetre. Fins llavors, la propera vegada, limiti’s a un bon estiu a tots i estigui callat (no per estar-ho estarà més guapo). Perquè, francament, després de les seves vacances amb Marcial Dorado, el que està realment sobrevalorat és el seu criteri i infravalorat el seu menyspreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada