Borraines en mel

 

El grup Llomillo representa una de les propostes més fresques i autèntiques de l’escena musical actual a Terres de l'Ebre, especialment quan parlem de la seva presència en directe.  El seu enfocament escènic transcendeix la simple reproducció de cançons per convertir-se en una experiència multisensorial que connecta amb el públic a nivell emocional i cultural. La seva música, arrelada en tradicions locals però amb una projecció contemporània, es beneficia d’una execució en viu que destaca per la seva energia, improvisació i interacció amb l’audiència.  

Un dels aspectes més notables  en directe és la seva capacitat per crear un logo sonor identificable com una mena de signatura acústica que els diferencia. La banda domina l’art de la tensió i alliberament, una tècnica clau en performances memorables amb un domini de la dinàmica escènica.  

Llomillo construeix una identitat coherent però flexible. En directe, els membres i sobretot la seva veu, Josep,  projecten una imatge d’autenticitat i accessibilitat, apropiant-se de recursos visuals i gestuals que reforcen el caràcter col·lectiu de la seva música. Amb hits com "Pubilla", "Borraines en mel" o la nova "Vaia Paia" la identitat artística es construeix  a través  d'incorporar anècdotes locals o improvisacions basades en l’energia del moment i afegeix una capa de singularitat a cada concert.  

Saben utilitzar estratègies pròpies de la performance participativa, com crides i respostes, invitar el públic a percussió improvisada o adaptar lletres segons el context. Aquesta pràctica, transforma el concert en un acte col·laboratiu i reforça el seu feedback amb el públic, nodrint-se també de les seves pròpies sinergies amb ell. A més, la banda explota amb intel·ligència els silencis i els moments acústics per crear intimitat  en la seva capacitat per equilibrar grandiositat i detall .  El que fa de Llomillo un fenomen únic en l’escena musical actual no és només el seu so, sinó la manera com transformen cada concert en una cerimònia compartida. Com assidu de les seves actuacions, puc afirmar que la seva capacitat per crear complicitat amb el públic és gairebé instintiva. No es limiten a tocar; habiten l’escenari amb una naturalitat que desdibuixa les fronteres entre artistes i espectadors. Aquesta màgia neix d’una combinació de factors: des de la seva disposició física fins als detalls que fan que cada concert sigui una experiència irrepetible.

 

Sobradament capacitats per alternar peces enèrgiques amb balades contemplatives, assegurant una curva emocional que manté l’audiència compromesa. Aquest domini de l’arquitectura escènica és un reflex del seu profund enteniment de com la música viva ha de respirar i evolucionar. En un context cultural on el digital amenaça amb homogenitzar les experiències artístiques, Llomillo recorda el poder irreemplaçable de la presència física i la vulnerabilitat del moment compartit.   

 

La seva música en directe no és només un producte artístic, sinó un acte de comunicació i resistència cultural .Els moviments als escenaris no són aleatoris: cada gest, cada mirada còmplice entre membres de la banda, i fins i tot les pauses dramàtiques, estan calculades per generar tensió o alliberar energia. 

 

Més enllà dels tecnicismes musicals el que emociona de Llomillo és la seva autenticitat sense pretensions. No temen mostrar vulnerabilitat: he vist com un integrant riu després d’un error menor i ho converteix en una broma compartida, o com un altre s’atura per explicar una anècdota personal abans d’una cançó. Aquesta humanitat, combinada amb una energia gairebé tribal  fa que el públic no només els escolti, sinó que hi cregui. En una era dominada per l’autoedició digital, la seva imperfecció en directe és un acte de rebel·lia i, alhora, un regal.

 

Llomillo no és un grup que actuï per al públic, sinó amb ell i crec que ells, ho saben.  Entendre que la música en directe és un organisme viu que es nodreix de l’energia compartida és entendre i estimar la músic en directe. I això, en un món cada cop més individualista, és un miracle cultural que mereix donar-li el valor que té.

 

La banda la componen Josep, Xavi, Pau, Josep i el sempre recordat Joan. 

 

A l'estiu pubilla i per Nadal, borraines en mel 😉