Però, per què? Doncs aquí teniu les raons científiques (o sigui, excuses inventades) per les quals la societat et mira malament si et veu amb un plat de fideuà a les 10 de la nit:
1. És molt pesat.
Com si a mitjanit no hi hagués gent devorant hamburgueses de tres pisos o kebabs amb salses desconegudes (tu mejor con salsa, amigo). Però no, la fideuà és el dimoni amb forma de fideu. Segons aquesta lògica, millor empassar-se un donut glacejat amb extra de xocolata abans d’anar a dormir o un tub sencer de galetes Maria sucades dins una tassa XL de llet desnatada (que ompli menys 😉). Més lleuger, sens dubte.
2. El marisc és complicat de nit.
Això és pur classisme. Si no saps pelar una gamba a les fosques, el problema és teu, no de la fideuà. A més, què és més romàntic que un sopar a la llum de les espelmes mentre t’embrutes els dits de suc de cloïssa? Res, exacte.
3. Et despertarà l’ànima (i l’estómac).
Sí, perquè tothom sap que el que realment t’adorm és una ensalada insípida, no un plat que et fa sentir com un rei encara que siguis en pijama. Si la fideuà et revifa, potser és que la teva vida nocturna necessita més emoció, no menys fideus.
4. La tradició ho diu.
La tradició, aquesta excusa universal per justificar qualsevol bogeria. "S’ha fet sempre així", diuen. Doncs també es deia que la Terra era plana, i mira. Potser ha arribat l’hora de rebel·lar-nos i proclamar la fideuà nocturna com a nou dret humà (universal).
5. Els veïns et denunciaran per olor.
Aquest és l’únic argument vàlid. La fideuà té un aroma que es filtra pels conductes d’aire com el record de totes les teves decisions dubtoses. Però, de nou, si els teus veïns no aprecien l’olor de sofregit a les 11 de la nit, el problema és d’ells.
Podríem arribar a la conclusió que la fideuà nocturna és tabú perquè la societat no està preparada per a la nostra felicitat. Menjar-la de nit és un acte de rebel·lió, un petó al sistema, una declaració d’independència culinària. Així que, bon profit, i que els experts es morin d’enveja des de les seves tristes torrades d'alvocat, formatge feta, llavors de no sé on i un rajolí d'una essència que la recomana una instagramer xupi piruli...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada