Una habilitat social que alguns dominen a la perfecció com un morós evitant factures és la subtil i refinada tècnica de "fer que no et veuen" . És fascinant com certes persones poden travessar-te amb la mirada com si fossis un fantasma, tot i que fa dos segons et van enxampar de reüll.
Els experts en aquesta disciplina són els "saludadors selectius", aquells que et reconeixen perfectament però, de sobte, es transformen en exploradors intensament interessats en el seu mòbil, en un cartell publicitari o, en casos extrems, centrant-se en alguna cosa que els ha passat casualment per davant que ni punyetera idea saben què és. I tu, pobre mortal, quedes atrapat en un incòmode limbo entre "Hola?" i "Em pregunto si hauria d’actuar com si no m’hagués adonat que no s’ha adonat de mi".
Els millors moments són als supermercats, on algú que et deu diners des de 2019 fa un esprint en sentit contrari com si acabés de veure una oferta de "fuig de coneguts amb un 70% de descompte". O els companys de feina que, quan els convé, et "no-veuen" amb una naturalitat digna del millor actor o actriu.
I no podem oblidar els "esquivadors professionals", aquells que canvien de vorera, frenen en sec o fins i tot simulen una trucada urgent només per evitar el terrorífic "Hola, què tal?". És com jugar a "qui és el més ràpid en fingir que l’altre no existeix", i ells sempre guanyen. Sempre he pensat que un % de gent que camina pel carrer amb el mòbil a l'orella, fingeix que està parlant.
En fi, sembla que en l’era de la hiperconnectivitat, el veritable luxe no és estar localitzable, sinó poder fer com que els altres no ho siguin per a tu. Curiós que ens queixem de la manca de cobertura segons en quins llocs, i altres pagarien per estar-hi de manera puntual. I així, amb aquesta elegància passiu-agressiva, seguim construint una societat on el "no et vaig veure" és l’únic idioma que tothom parla fluidament. I tant que em vas veure però no t'esperaves veurem allí veient la companyia que portaves, per exemple.
Conclusió: Si algú et diu "No et vaig veure!, recorda: no és un despistat (que n'hi han), és un esport olímpic. I ells, sens dubte, són candidats a medalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada