dissabte, 5 d’abril del 2025

La rebel.lió a la taula


Anit, mentre esperàvem els plats a taula i servíem els primers decilitres de la beguda que havíem demanat amb la colla, i mentre el món s’enfonsava en crisis existencials de veritable importància, nosaltres, com a societat avançada que som -o ens pensem-, ens entreteníem en debats fonamentals com: Es pot beure aigua en una copa de vi?”. I la resposta, segons els guardians de l’etiqueta, és un rotund: "No, salvatge”. Però, realment, què passa si ho fas? Es fon l’univers? Et creixen banyes? O simplement et converteixes en aquell convidat que mira de reüll el sommelier mentre murmura "Aquest no té ni idea”?  

La veritat és que aquesta obsessió per les copes adequades és una mica ridícula. Sí, la copa de vi té una forma específica perquè el vi "respiri" (com si fos un ésser viu), i la copa d’aigua és més senzilla perquè, suposem, l’aigua no mereix tanta pompa. Però al final, tot és vidre i líquid. Si el vi et sap igual de bo en una copa de vi que en un got d'Ikea, el problema no és teu, sinó d’aquells que han convertit un simple recipient en un símbol d’estatus.  

I aquí ve el punt clau: tot plegat és un gran teatre. Beure vi en una copa de vi no el fa millor, però et fa sentir com si estiguessis en una pel·lícula francesa dels anys 60. És pura estètica, com posar-se corbata per anar a comprar pa o les millors sabates per anar a buscar rovellons a Fortanete. No hi ha cap llei física que ho impedeixi, només la por al judici social.  

Així que, senyores i senyors, us animo a rebel·lar-vos. Serviu-vos el vi en una tassa, l’aigua en un got de conyac i el cava en un got Duralex de color verd de tota la vida. La vida és massa curta per preocupar-se de les normes no escrites de l’aristocràcia dels vidres.  

I si algú us mira estranyat, recordeu-los que, almenys, vosaltres no esteu bevent vi en una copa de plàstic d’un xiringuito de platja. O sí. Qui sóc jo per jutjar-vos?  

A tot això, m'imagino a algú a les 8 del matí, fent el primer cafè i cigarret del dia a la terrassa de casa mentre llegeix això i assenteix amb el cap..."és que és veritat".



3 comentaris:

  1. És una elecció personal i funcional, cadascú que faci el que cregui i pugui.
    Elias

    ResponElimina
  2. Bon tema per a un debat amic. Jo en copa ji ji

    ResponElimina
  3. Amic, es veritat que podem veure vi en un got, una taça o en un florero. D’igaul manera que anar a buscar rovellons en botes xancles, descalç o en catiusques. Però, no, no és el mateix. No és el mateix anar ben calçat a la montanya com no és el mateix que un vi “respiri”. Poder es pot, i mo s’ha de criticar, però no és el mateix.

    ResponElimina

Odi no jurídic

Divendres 12 de setembre del 2025 Carlos Alsina (Onda Cero) : "...ayer ya más por costumbre que por ambición, varios miles o decenas de...