Geopolítica irrellevant

La influència geopolítica del pontífex romà, antigament decisiva, s’enfronta avui a un món que qüestiona el seu lloc. Encara que el Vaticà conserva una xarxa diplomàtica extensa i una base de més de mil milions de fidels, la seva capacitat d’incidir en els conflictes globals s’ha debilitat davant l’ascens de nous actors i l’erosió de la fe. La paradoxa és clara: mai abans un papa havia tingut tanta projecció mediàtica, i mai abans el seu impacte real havia estat tan limitat.  

El declivi és palpable a Occident, on els escàndols i l’endarreriment en qüestions socials han minvat l’autoritat moral de l’Església. Mentrestant, a Amèrica Llatina i Àfrica, el catolicisme competeix amb moviments religiosos més dinàmics, mentre que a Àsia la seva presència segueix sent marginal o quasi testimonial. Francesc, malgrat el seu to conciliador i les crítiques al neoliberalisme, no va revertir aquesta tendència. La seva diplomàcia, basada en crides a la pau i la justícia, va trobar eco en els seus discursos, però poc en accions concretes d'uns estats -que a la vegada presumien d'un estrany laïcisme- que ja no consideren el Vaticà un actor influent com en èpoques pretèrites on molts reis es van agenollar en especial devoció als peus dels papes.

Però estarem tots d'acord que Vaticà segueix sent un símbol poderós. La seva neutralitat i falta d’interessos materials li atorguen una credibilitat única en mediacions internacionals, encara que els seus èxits siguin discrets. El repte actual és adaptar-se a una era en què el poder espiritual ja no es mesura en excomunions, sinó en la capacitat de connectar amb les necessitats reals de la gent. Si el papat vol evitar convertir-se en una relíquia, haurà de trobar el punt mig entre tradició i renovació, entre moral i pragmatisme. El seu futur depèn de si sap ser més que un espectador dels canvis del món i aconsegueix assolir un paper més rellevant.

I parlant d'irrellevàncies. Com d'irrellevant deu ser la seva influència quan se l'anomena Papa de Roma quan realment ho és d'un petit estat anomenat Vaticà?

Pura ironia històrica i marginalitat política.