L’enfrontament entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, posa en evidència un canvi profund en la política exterior nord-americana. Si bé les tensions entre els dos líders no són noves, la seva escalada pública marca un punt d’inflexió que podria redefinir les aliances internacionals i la posició de Washington respecte a la guerra a Ucraïna.
El conflicte sorgeix arran de les negociacions sobre un acord per a l’explotació conjunta dels recursos minerals d’Ucraïna, una qüestió estratègica tant per a l’economia ucraïnesa com per als interessos empresarials dels EUA. L’administració Trump confiava que Zelenski signaria sense reserves, però les reticències ucraïneses van provocar un creixent malestar a la Casa Blanca. L’enfrontament televisat no només va reflectir aquesta frustració, sinó que també va evidenciar la posició cada cop més hostil de Trump cap a Ucraïna. Com si d'un reality show es tractés, aquesta vegada va ser en directe, sense talls, sense filtres i m'imagino al realitzador acabant amb un "talleu, és bona".
El gir en la política exterior nord-americana és especialment notable pel seu acostament a Rússia. Trump ha expressat obertament la seva confiança en Vladímir Putin i ha criticat Zelenski per la seva manera de gestionar el suport internacional. Aquesta postura contrasta amb la línia mantinguda pels governs anteriors, que veien Rússia com una amenaça i Ucraïna com un aliat clau a Europa de l’Est. I què se n'ha fet d'aquell anticomunisme nord-americà de la Guerra Freda ? Els russos, val a dir, que tampoc tenen res de comunistes avui en dia.
A més, Trump ha insinuat la possibilitat de pressionar per la celebració d’eleccions a Ucraïna, qüestionant la legitimitat del govern de Zelenski. Aquest discurs s’alinea amb la narrativa russa, que busca debilitar la figura del líder ucraïnès i erosionar el suport occidental a la seva administració. S'haurà de veure en els propers dies com reacciona la Unió Europea de nou amb aquest evident desprestigi d'un dels candidats a la seva organització sense trencar definitivament amb l'altra banda de l'Atlàntic.
Dins del Partit Republicà, hi ha divisions sobre fins a quin punt els Estats Units han de continuar donant suport a Ucraïna. Figures destacades dins el partit defensen la necessitat d’una relació estable amb Zelenski, però l’incident a la Casa Blanca ha reforçat la idea que l’actual administració prefereix rebaixar el compromís nord-americà en el conflicte.
Aquest episodi tindrà conseqüències importants per al futur de la guerra i per a les relacions internacionals dels EUA. Si Trump continua debilitant el suport a Kíiv, Europa haurà de redefinir el seu paper en l’ajuda a Ucraïna, mentre que Rússia podria aprofitar aquesta situació per consolidar la seva posició. En aquest escenari, la política exterior dels Estats Units podria viure un dels seus girs més radicals en dècades i haurà d'estar preparada per les seves futures i immediates conseqüències.
Si Gila aixequés el cap, mai millor que ara seria necessària la seva aportació a aquest conflicte. Molts Giles haurien d'existir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada