La compareixença de Mariano Rajoy davant la comissió d'investigació del Congrés sobre l'anomenada "Operació Catalunya" ha estat un exercici de cinisme i opacitat. Com era previsible, l'expresident del govern espanyol s'ha escudat en la seva suposada ignorància per evitar donar cap explicació sobre les actuacions parapolicials que, durant el seu mandat, van tenir com a objectiu atacar i deslegitimar l'independentisme català.
Rajoy ha negat qualsevol coneixement sobre les operacions de guerra bruta contra dirigents independentistes, malgrat l'evidència documentada de les clavegueres de l'Estat i el paper del seu Ministeri de l'Interior en la fabricació d'informes falsos per perjudicar adversaris polítics. Aquesta estratègia de negar l'evidència ja és coneguda: el mateix Rajoy va fer servir aquesta tècnica quan va esclatar el cas Bárcenas, intentant distanciar-se d'una corrupció sistèmica dins del seu propi partit.
Però el que resulta més greu és que, un cop més, l'Estat espanyol demostra la seva incapacitat per depurar responsabilitats i garantir una democràcia plena. Tot i la ingent quantitat de proves, enregistraments i testimonis que confirmen l'existència de "l'Operació Catalunya", no hi ha cap voluntat de portar els responsables davant la justícia.
La connivència entre el poder polític, judicial i policial és un símptoma d'un sistema profundament viciat. L'existència d'una policia patriòtica que actua impunement per perseguir un moviment democràtic com l'independentisme hauria d'escandalitzar qualsevol societat que es consideri democràtica. Però a Espanya, la repressió contra l'independentisme no només no es penalitza, sinó que es veu com una eina lícita per mantenir la unitat de l'Estat.
Davant d'aquesta realitat, la resposta de l'independentisme i de qualsevol altra ideologia que es vegi menyspreada, ha de ser clara: continuar denunciant aquestes pràctiques antidemocràtiques en tots els espais possibles, tant a nivell intern com a nivell internacional. La impunitat de les clavegueres de l'Estat no només afecta els independentistes, sinó que posa en risc les mateixes bases de la democràcia espanyola i de retruc genera desconfiança. Rajoy ha intentat esquivar la responsabilitat, però la veritat sobre "l'Operació Catalunya" és massa evident perquè pugui quedar enterrada sota el silenci i la complicitat institucional.
La desconfiança en la justícia neix de la seva politització, la manca de transparència i la impunitat dels poderosos. Casos de corrupció sense conseqüències, sentències desiguals i ingerències polítiques reforcen la percepció d’un sistema que no tracta tothom per igual. Lents processos judicials i una fiscalia que sovint actua segons interessos governamentals agreugen el problema. Quan la justícia sembla servir l’Estat més que els ciutadans, la seva legitimitat es veu erosionada, debilitant la confiança social en les institucions democràtiques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada