Parlem d'amenaces i joves...

 

L'article "Global Citizenship and Youth: Profiles of Perception of Global Threats" de Treviño et al. (2022) va fer un estudi de la necessitat de redefinir el concepte de ciutadania global (CG) en un context de globalització, on les definicions tradicionals de ciutadania, centrades en la pertinença a un Estat-nació i la participació política dins d’aquest marc, resulten insuficients per afrontar els reptes globals contemporanis. Les concepcions tradicionals de ciutadania, que es limiten a aspectes com el dret a vot o el coneixement de les institucions polítiques nacionals, no consideren la interdependència global dels problemes socials, econòmics i mediambientals. Aquesta visió estreta no capacita els joves per entendre com les crisis globals, com pandèmies o canvis climàtics, transcendeixen les fronteres nacionals i requereixen respostes col·lectives i coordinades.

L’estudi realitzat analitza les percepcions dels joves sobre les amenaces globals, identificant diferents perfils de consciència. El perfil predominant en aquest estudi és el "conscient" (52%), que mostra una alta sensibilitat cap a problemes com la contaminació, els conflictes violents i les desigualtats econòmiques. Aquest perfil destaca per la seva capacitat de percebre les amenaces globals com a interdependents i per la seva predisposició a actuar de manera racional i efectiva per afrontar-les. No obstant això, la percepció d’aquestes amenaces no és homogènia i varia significativament segons factors geogràfics, culturals, socioeconòmics i polítics. Per exemple:

• Amèrica Llatina: Els joves mostren una alta consciència de les amenaces econòmiques i sociopolítiques, com la pobresa, la violència i la manca d’oportunitats laborals. A Colòmbia, Xile i Mèxic, aquestes preocupacions són predominants, mentre que a la República Dominicana i Perú s’afegeixen inquietuds sobre la superpoblació i el canvi climàtic, encara que la desigualtat i la inseguretat continuen sent prioritats.

• Àsia: Els conflictes violents són la principal amenaça percebuda, especialment a Corea del Sud, Hong Kong i Taipei, regions afectades per tensions geopolítiques. A més, Corea del Sud també mostra preocupació pel canvi climàtic i la superpoblació, fruit de la ràpida industrialització del país.

• Europa: La percepció de les amenaces està marcada per l’estabilitat política del continent. Als països nòrdics, com Suècia i Dinamarca, predomina la consciència ambiental, gràcies a les polítiques sostenibles implementades. En canvi, a Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos, tot i reconèixer els conflictes violents, no es perceben com una amenaça imminent.

Aquestes diferències regionals són el resultat de contextos sociopolítics i culturals específics, que configuren la manera com els joves perceben i prioritzen les amenaces globals. Això posa en relleu la importància de considerar factors com la cultura, l’economia i la política en l’anàlisi de la ciutadania global, ja que influeixen tant en la percepció dels problemes com en les possibles solucions.

No obstant això, l’estudi presenta algunes limitacions. En primer lloc, el marc conceptual utilitzat no abasta totes les amenaces globals rellevants, com la crisi dels refugiats, la desinformació digital o les desigualtats tecnològiques, problemes que han guanyat rellevància en els darrers anys. En segon lloc, les dades es van recollir el 2016, abans de la pandèmia de COVID-19, la qual cosa limita la capacitat de l’estudi per reflectir com aquesta crisi ha modificat la percepció de les amenaces globals entre els joves. La pandèmia ha posat en relleu nous desafiaments, com la fragilitat dels sistemes de salut i les desigualtats en l’accés a vacunes, que podrien haver alterat significativament les prioritats i preocupacions dels joves.

L'estudi conclou amb una visió més àmplia i integradora de la ciutadania global, que vagi més enllà de les fronteres nacionals i consideri la interdependència dels problemes globals. Aquesta perspectiva és essencial per capacitar els joves per entendre i actuar davant de reptes com el canvi climàtic, les desigualtats i els conflictes violents. No obstant això, per a futures investigacions, seria millor ampliar el marc conceptual per incloure amenaces emergents i actualitzar les dades per reflectir l’impacte de la pandèmia i altres esdeveniments recents. Això permetria una comprensió més completa de com els joves perceben i responen als reptes globals en un món en constant transformació.