La notícia que els Estats Units i Dinamarca han arribat a un acord sobre la seguretat de Groenlàndia s'ha presentat com una resolució pacífica d'un conflicte diplomàtic. Però cal llegir-la amb atenció: el que s'ha anunciat no és cap victòria de la sobirania, sinó la consolidació d'un domini neocolonial sota una aparença de legalitat.
Donald Trump va amenaçar durant mesos amb prendre Groenlàndia per la força. Ara, sense disparar un sol tret, ha aconseguit el que volia: control permanent sobre la seguretat i totes les altres necessitats del territori. L'acord atorga als EUA poder unilateral per construir instal·lacions militars sense aprovació de Groenlàndia ni de Dinamarca, drets permanents d'accés, bases i sobrevols, i la capacitat de vetar inversions de països que Washington consideri adversaris.
És a dir: Groenlàndia conserva formalment la seva sobirania, però la cedeix de facto. La mateixa Dinamarca ho admet quan celebra que l'acord reconeix la sobirania i la integritat territorial del Regne, tot i que el text estableix que no expirarà ni tan sols si Groenlàndia esdevé independent. Quin sentit té la independència si el territori ja està lligat permanentment a una potència estrangera?
L'OTAN, com era previsible, ha donat la seva benedicció. L'aliança atlàntica torna a demostrar que no és cap garant de la pau, sinó l'instrument de projecció del poder nord-americà. El llenguatge de seguretat, estabilitat i cooperació serveix per emmascarar una realitat crua: el dret internacional i l'autodeterminació dels pobles queden subordinats als interessos estratègics de Washington.
I no ens enganyem sobre els motius. Groenlàndia interessa pels seus recursos minerals rars, crucials per a la tecnologia, i per la seva posició geogràfica clau per al sistema de defensa Golden Dome. No es tracta de protegir els groenlandesos, sinó d'assegurar que cap rival (Rússia i la Xina) pugui accedir a aquests actius. És la lògica imperial de sempre: el món repartit entre potències que es reserven el dret de decidir per als altres. I a casa dels altres.
Que alguns mitjans danesos parlin d'un triomf discret de la diplomàcia és un exercici de cinisme. Trump no ha renunciat a res essencial; simplement ha canviat la conquesta militar per una conquesta jurídica. El poble groenlandès, mentrestant, expressa el seu escepticisme i reclama preservar el dret d'autodeterminació. Però aquest dret, amb un exèrcit estranger instal·lat de facto permanentment i poder de veto sobre les inversions, sona més a retòrica que a realitat.
Vaiga. Res de nou...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada