En les últimes hores hem vist com els Estats Units, una vegada més, creuen fronteres i violen la sobirania d'un poble sota l'excusa de la "democràcia" i els "drets humans". L'atac a Veneçuela és una acció intolerable, un acte d'agressió imperialista que hem de denunciar amb la màxima fermesa.
Sí, el govern de Maduro manté una estructura autoritària i ha comès greus vulneracions. Sí, el poble veneçolà pateix una crisi humanitària profundíssima, en gran part a causa de les mateixes polítiques del govern i per un bloqueig criminal. Però la resposta a aquesta situació no pot venir, mai, de la intromissió armada d'una potència estrangera amb un historial tan sagnant i conegut com el dels EUA.
La doctrina de la "guerra humanitària" o la "intervenció per a protegir" és un cavall de Troia. La història ens ho ha mostrat a l'Iraq, a Líbia, a Síria. No porten democràcia, porten caos, mort, desestabilització i un dolor que perdura durant dècades. Els EUA no tenen credibilitat moral per erigir-se en gendarmes del món. La seva preocupació no és el poble veneçolà, sinó el control geopolític, els recursos i l'afirmació de la seva hegemonia a la regió.
L'única via legítima per a resoldre la crisi veneçolana és el diàleg polític intern i la pressió diplomàtica multilateral, no unilateral. És el respecte al dret internacional i a l'autodeterminació dels pobles, per molt complexa que sigui la seva realitat interna. S'hauria de prioritzar el final de les sancions asfixiants que castiguen tota una població, i donar suport als mecanismes regionals i internacionals que busquen una solució pacífica.
Criticar l'autoritarisme de Nicolàs Maduro i, al mateix temps, condemnar l'agressió imperialista nord-americana no és una contradicció. És l'única posició coherent per qui creu fermament en la sobirania, la pau i la justícia, no només com a consignes selectives, sinó com a principis universals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada