L' Aldea com a hub logístic: el territori com a punt estratègic

 

Els ebrencs tenim un sentit de territori fortíssim, que es fonamenta en un marc geogràfic clar i poderós: El riu Ebre. Aquest actua com l'eix vertebrador fictici que defineix uns límits físics molt marcats. Aquest marc no només organitza l'economia i els assentaments de població, sinó que forja una identitat col·lectiva (ebrencs) que transcendeix les divisions administratives (Tarragona vs. Terres de l'Ebre).

Però hi ha un lloc on el concepte es fa molt palpable. La importància logística del municipi de l'Aldea no és casual; és el resultat de l'encert entre el seu marc territorial físic i les necessitats econòmiques i socials de l'àmplia regió, sobretot aquelles que tenen a veure amb la seva mobilitat.

L'Aldea ofereix unes condicions físiques úniques i a tenir en compte per qualsevol administració (sigui del color que sigui).

-Connexió multimodal: és el punt on conflueixen de forma òptima la via ferroviària (línia de mercaderies i de viatgers) i la xarxa viària (AP-7, N-340). Això converteix el seu territori concret en el node de connexió entre el territori ebrenc i la resta de punts cardinals logístics d'importància (Llevant, Aragó i nord de l'estat, Barcelona i França).

-Espai disponible: El seu terreny pla i ampli permet l'establiment de grans zones d'activitat logística i industrial.

El hub de l'Aldea es converteix gràcies a aquests condicionants en un centre de gravetat econòmic: capacitat d'atreure inversió, decidir fluxos de mercaderies i generar ocupació per a tot el territori mancat sempre d'oportunitats. Exerceix una mena d'autoritat funcional sobre la cadena logística regional.

També podria aconseguir amb el temps, ser un element d'equilibri territorial: tradicionalment, les capitals comarcals (Tortosa, Amposta) concentren serveis administratius i comercials. L'Aldea, amb aquesta oportunitat, introdueix un nou pol de poder econòmic que descentralitza i diversifica l'estructura productiva de les Terres de l'Ebre, fent el territori menys dependent d'un únic nucli (sobretot el tortosí). Però això ja em costaria més de creure en un futur.

La seva funció no és només per al poble, sinó que ha de ser entesa com una infraestructura crítica i vital per a tot el territori ebrenc. La seva gestió i promoció és, per tant, un assumpte d'interès comarcal i regional, un exemple pràctic de com els diferents nivells d'autoritat (municipal i Generalitat) han de coordinar-se per a un projecte comú amb una intel·ligència territorial pràctica: identificar i aprofitar un punt geogràfic estratègic (el seu propi municipi) per dotar a tot el territori d'una infraestructura vital que el connecta amb el món, generant riquesa i reforçant la seva cohesió interna. És la prova que el territori no és només un lloc d'on venir, sinó un actiu que es pot modelar i potenciar.