La mort del Soft Power als Estats Units.

Des del final de la Segona Guerra Mundial, la supremacia global dels Estats Units no s'ha basat únicament en el seu poder militar o econòmic, sinó en l'atractiu del seu model democràtic. Uns Estats Units que governa amb autoritarisme no només traeix els seus propis fonaments, sinó que enterra el principi fonamental de la seva hegemonia: la legitimitat.

La força veritable d'una superpotència rau en la seva capacitat de persuasió, el "soft power". Durant dècades, Washington va liderar una xarxa d'aliances no per la coerció pura, sinó per la promesa compartida de llibertat, estabilitat i prosperitat. Ara, els EUA es converteixen en una autocràcia, perdent aquesta autoritat moral. Com pot criticar les ambicions de Pequín o Moscou? La seva diplomàcia es converteix en una realpolitik buida de credibilitat. Aquesta pèrdua de legitimitat trenca la columna vertebral de la seva influència global i obliga  els seus aliats tradicionals a distanciar-se'n o buscar noves garanties de seguretat.

A més, el camí cap a l'autoritarisme no és tranquil. Porta inevitablement una forta inestabilitat interna i una crisi institucional. Una societat polaritzada, immersa en conflictes, no pot projectar poder exterior de manera eficaç. La seva energia i recursos es desvien de l'escenari global per a combatre les batalles domèstiques.

Un món teòricament governat per autocràcies, una Amèrica dictatorial arriba tard i amb desavantatge al joc. Països com la Xina porten dècades perfeccionant els seus mecanismes de control intern i d'influència pragmàtica externa. Uns Estats Units autoritaris no és "cavall guanyador" en aquest nou ordre; simplement és un actor més en un tauler dissenyat per altres, havent renunciat voluntàriament a l'avantatge que li va donar la victòria a la Guerra Freda: el seu sistema de valors.

Per tant, l'abandonament de la democràcia no és un canvi de màscara per als Estats Units, sinó un suïcidi estratègic. Significa intercanviar el lideratge per un aïllament costós i una influència global que anirà a menys.

Aquest tema l'explica molt bé Mishra Pankaj (Jhansi, Índia, 1969) en aquest article on considera necessària una "desamericanització" ràpida i profunda del món, tant en l'àmbit institucional com personal, per poder construir un ordre social veritablement just, igualitari i sostenible, recuperant la saviesa filosòfica de la humanitat i allunyant-se del nihilisme i l'individualisme extrem promogut pel model estatunidenc.  Estats Units han perdut la seva posició com a referència global en els àmbits intel·lectual, espiritual i polític

 

 

 **Article relacionat**

Mishra, P. (2026, 18 de gener). Ha llegado la hora de desamericanizar el mundo. El País, Ideas. https://elpais.com/ideas/2026-01-18/ha-llegado-la-hora-de-desamericanizar-el-mundo.html