La immigració ha esdevingut un camp de batalla ideològic on es disputen, no sols models de gestió, sinó la mateixa ànima de les nostres societats. Assistim a una espiral tòxica on la simplificació deliberada del fenomen migratori alimenta opcions polítiques ultranacionalistes, que al seu torn radicalitzen encara més el debat. Aquesta dinàmica perversa té efectes corrosius en el teixit social i en la qualitat de les nostres democràcies.
El procés és ben conegut: la ultradreta construeix un relat apocalíptic que presenta els fluxos migratoris com una invasió, una amenaça existencial per a la identitat i el benestar d'Occident. Aquesta narrativa, repetida fins l'avorriment, obliga la resta de formacions a moure’s en un terreny minat. La resposta, sovint, no és una defensa dels principis d’acollida i integració, sinó una reacció feble que busca no perdre terreny electoral. D’aquesta manera, el marc discursiu de l’extrema dreta s’imposa, i el debat es desplaça cap a posicions cada cop més dures i d'exclusió.
Les conseqüències d’aquest joc són profundament nocives. La confusió es converteix en la norma a l’hora de dissenyar polítiques públiques. Es promulguen lleis contradictòries, més preocupades per transmetre fermesa que per resoldre problemes reals. En l'àmbit local, la convivència es ressent. Els veïns es miren amb recel, i la diversitat, que podria ser una font d’enriquiment, es converteix en un motiu de sospita i conflicte.
El preu més alt d’aquesta instrumentalització el paga el sistema democràtic en conjunt. La cerca del compromís és substituïda per l’enfrontament; el respecte a les minories, per la tirania de la majoria; i el diàleg basat en fets, per l’emoció i la por. Si permetem que un repte complex com la immigració es redueixi a una eina per a la lluita política, estem traient els fonaments sobre els quals es construeix una societat lliure i oberta. Urgeix recuperar el sentit comú i tornar a un debat honest que no utilitzi les persones com a peons d’un joc electoral. El futur de la nostra cohesió social n’és el que està en joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada