Ho tenim a les nostres mans

  

Històricament, totes les revolucions (la industrial, la digital) van destruir llocs de treball com molts pseudo-opinadors vaticinen, però també, paradoxalment en van crear de nous. La màquina de vapor va substituir músculs (i baixes laborals tot i que en aquella època ho dubto), i l’ordinador, càlculs rutinaris durant dies i dies. Sempre hi va haver un espai per a la intel·ligència i la destresa humanes. La qüestió amb la revolució de la Intel·ligència Artificial és si aquest patró es mantindrà, ja que la diferència rau en l'abast de la substitució. Les revolucions prèvies van afectar tasques concretes, alliberant-nos de feines físiques o repetitives. La IA, en canvi, no només automatitza tasques; amenaça de substituir funcions cognitives, des de l'anàlisi fins a la creativitat bàsica. És la primera eina que pot aprendre i replicar el nostre propi procés cognitiu per a una gamma amplíssima de tasques, no només les rutinàries. Aquest és el canvi de paradigma sense precedents.

Això ens porta a la gran incògnita de futur: ¿podrà la IA arribar a decidir, sentir i emocionar-se com un humà? La intel·ligència, en la seva facultat lògica, sembla assolible. Però la consciència, l'empatia i les experiències subjectives són un territori diferent. La discussió es divideix entre els que creuen que és una qüestió de complexitat computacional i els que defensen que la consciència emergeix d'una experiència física, orgànica de caràcter humà i biològica irreproduïble. És possible que mai puguem replicar aquest substrat.

En una jornada anomenada 'Innovar sense límits' celebrada a Reus aquesta setmana, Marc Vidal, analista econòmic i divulgador tecnològic centrava la seva xerrada específicament en la intel·ligència artificial.

Entre les seves idees, va assenyalar la IA com a eina, no com a amenaça: va remarcar que "cal entendre que la IA és una eina i no un substitut a la nostra feina". També va afegir que "no hi ha cap prova empírica que digui que un robot ha pres feina a un humà: en tot cas, ha deixat espai net". Aquí tenim part de responsabilitat per part de nosaltres, els usuaris. En entendre aquest concepte no amenaçant que molts volen imposar.

Adaptar-se, com no pot ser de cap manera, a aquesta tecnologia ens permetrà ser capaços d'innovar i no quedar-nos a la cua de tot i lamentar-nos en un futur.

El veritable repte, doncs, no és si la IA serà com nosaltres, sinó si serem capaços de dirigir-la per a complementar-nos, no per a substituir-nos, i trobar un nou lloc per a la humanitat en l'era de les màquines intel·ligents. La resposta definirà no només el futur del treball, sinó el de la nostra relació amb allò artificial. La decisió està a les nostres mans i és l'únic que la IA mai podrà fer.