Si aquests dies sentiu de fons a la televisió del vostre veí, una xerrameca a vegades ensopida i més animada a mesura que avança la tarda i que us recorda magnífiques tardes de juliol, amb música ideal de fons per fer la migdiada i despertar ben just quan al guanyador ja li estan donant el ram de flors dalt del podi, no us penseu que sou de nou al juliol, no, som a setembre.
La gran cursa de ciclisme per etapes del calendari mundial (no és la meva favorita però sí la més gran) també ha hagut d'adaptar-se a l'era covid, i ha canviat el calorós juliol per un setembre on la calor es porta millor i els dies ja comencen a escurçar minuts dia a dia.
Sembla que no pugui ser, però com tot el que ens envolta enguany, tot és diferent, tot ens sembla estrany, com fora de lloc, però gràcies que hi és. Altres proves no han tingut aquesta sort i han hagut de suspendre la seva edició d'enguany.
A hores d'ara es porten disputades només 4 etapes i és molt precipitat encara poder fer un pronòstic acurat. Tot i que tots tenim els nostres favorits, cada any ens sorprèn algun que altre outsider que ens anima la tarda i que trenca a vegades fermes disciplines dels equips o ritmes de segons quins participants que fan que a meitat de la cursa, ja quasi estigui tot dat i beneït.
No apuntaré els meus favorits per enguany, que els tinc. Es parla que serà una edició oberta, ja veurem. Aquest any els ciclistes també han hagut de fer panys i mànigues per entrenar i adaptar-se com tothom a una situació ben estranya per tothom. En més o menys mesura han pogut entrenar, però el que serà determinant serà la manca de ritme de competició. La falta de competicions serà determinant i qui millor s'adapti o hagi fet la posada a punt final tindrà més possibilitats reals d'estar dalt de tot, del podi de París.
La pandèmia no entén ni d'esports, ni de persones, ni de res...arrasa amb tot. Però per a la vida espartana dels ciclistes, aquest fet serà una prova més de la seva capacitat d'adaptació i que un cop més, n'estic segur del tot, se'n sortiran.
Acabarà el Tour, i vindrà després el Giro, i finalment la Vuelta. Totes tres es disputaran en calendaris estranys, en un clima diferent, en unes mesures diferents, en un ambient desconegut...però per les mateixes carreteres, i cada guanyador rebrà el respecte, elogis i aplaudiments com sempre, i ens emocionaran etapes mítiques amb la diferència que els espectadors que empenyeran amb els seus ànims als ciclistes a peu de carretera aniran la majoria amb la mascareta....però per la resta, tot i això, tot i que ens és tot ben estrany.....ce n'est pas grave.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada