Terres de l'Ebre ho ha petat aquest estiu. Així, ras i curt. Anar al Delta per la gent de més enllà del coll de Balaguer (Hospitalet de l'Infant) era una escapada de 3 o 4 dies que es feia per Setmana Santa. Prop, tranquil i relativament econòmic. Però aquest estiu, i davant les necessitats de mobilitat vacacional, molta més gent ha vingut a les Terres de l'Ebre. Fins aquí, res a dir, tot i que en un altre moment podem parlar dels efectes col.laterals que ha comportat la massificació de gent segons en quines zones.
Ahir mateix parlant amb un molt bon amic, vam arribar els dos a la mateixa conclusió que ara ja era moment de posar a sobre la taula quin tipus de turisme volem i que el component determinant per encertar i decidir què i com ho volem havia de ser el mateix territori. Aquest discurs ja ha estat debatut en temps pretèrits, però a vegades he tingut la sensació que sí, se n'ha parlat sempre, però a la fi poques actuacions clares i evidents s'han fet. A vegades l'autocrítica des de dins del mateix territori és necessari i d'obligat compliment.
El gran valor afegit de les Terres de l'Ebre no té cap discussió. El seu valor natural i paisatgístic prima per davant de qualsevol altre, i tot al voltant sempre d'un eix vertebrador com és el riu Ebre. Però també altres zones no vinculades al riu també exploten el seu valor natural i se n'han fet ressò també d'aquest turisme que busca això mateix: natura en estat pur.
Terres de l'Ebre no pot presumir d'una quantitat decent de places hoteleres. Sempre ha estat en dèficit. Si més no, cal recordar els problemes que han tingut a vegades segons quines organitzacions per poder encabir un volum de persones extraordinari i han hagut de tirar de mà d'hotels de la zona de Penyíscola o de Salou.
Però el debat és clar. Quin tipus de turisme volem? Salou, Blanes, LLoret...etc, per posar alguns exemples ja van apostar per quin tipus de turisme van voler en el seu temps. Que ens agradi o no, ja seria una altra cosa. Aquí baix, el turisme rural encaixa molt millor amb això que parlava, amb el medi natural. No m'imagino, tot i que em costaria, veure grans hotels de 3 i 4 estrelles, amb façanes multicolor de les tovalloles penjades a les balconades com tampoc riuades de joves aprofitant ofertes last minute on l'objectiu únic i principal seria això mateix, gaudir com ho fèiem i fan els joves.
Per tant, les administracions locals han de tenir ara més que mai un paper decisiu en motivar, promoure i fer realitat el tipus d'allotjament que vol i necessita les Terres de l'Ebre. Dotar-les de recursos per poder guiar a aquells petits empresaris amb necessitats i acompanyar-los amb els seus projectes.
Des de les cales de l'Ametlla de Mar, fins el riu Sènia, des de Flix fins la illa de Buda, el més difícil ja ho tenim, el més preat ho disposem. Afegim valor al territori, dotem-lo d'eines i infraestructures i fem que el fet de baixar al Delta quedi imprès en la retina i record dels seus visitants. Tots hi guanyem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada