Qui escriu això, fa uns anys era un fanàtic, hooligan, malalt fins i tot, de tot allò que comportava apuntar-se a una cursa. El deliri que entrenar, cuidar-se i arribar al dia de la prova en les millors condicions possibles - tot i que era força mediocre - feia que condicionés altres aspectes i esferes que envolta a la persona en el seu dia: feina, horaris, família, socialització...etc.
Ara que ja tot això és història, em permet veure aquests aspectes amb una altra perspectiva. És ben cert que amb els anys les coses les veiem diferents, les reflexionem més i ens tornem més pragmàtics i enraonem situacions que abans tiràvem pel dret. Ara sí, les veig diferents, evidentment, però tampoc renego de tot allò que vaig gaudir. Possiblement, si pogués anar endarrere, ho tornaria a fer.
Però ara mateix, la situació sanitària és evident que no permet gaire més. Fins i tot, crec que s'està sobrepassant en alguns moments la línia de seguretat que demana una pandèmia com la que "encara" estem vivint. Les cancel.lacions de proves és un fet que no permet discussions. Bé, sí que ho permet, però sempre que estiguin ben justificades pels que no hi estan d'acord. I ara mateix, és difícil o quasi impossible poder justificar-ho de manera 100 % efectiva.
A aquells que es queixen i no veuen, o no volen veure, o no entenen, o no volen entendre, que la cancel.lació de la majoria o totes de le proves esportives programades és un fet anunciat i que donada la realitat ara mateix és el millor que es pot fer, de veritat......no us entenc.
Si s'ha aconseguit cancel.lar uns Jocs Olímpics, per què no es poden cancel.lar qualsevol mena de prova o competició esportiva?
La que em caurà a partir d'ara, ho veig vindre. Però si veniu, porteu raons ben justificades per portar-me la contrària. M'agrada -encara- competir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada