19 d'Abril. Sí, aquest va ser el darrer cop que vaig intentar lligar quatre frases ben dites o almenys ben sonants per aquí. Tot aquest temps he intentat defugir del tema principal que ens afecta des de fa mesos i pel que sembla, el que encara ens queda. Però ho reconec, m'ha costat trobar algun tema interessant de què parlar-ne. Falta de lucidez que dirien a la Meseta, o crisi de creativitat, o simplement, que no em venia de gust parlar de res. Que és un dret molt lícit, només faltaria.
No parlaré del que tots sabem, perquè a part de la constant preocupació sanitària, econòmica i social que comporta, no en treuré res repetir fins la sacietat un tema que és comú i global a tots la societat.
Ara mateix, l'esfera humana que habita aquesta Terra ha quedat dividida en múltiples perfils: optimistes, escèptics, negacionistes, negativistes, pessimistes, alarmistes i d'altres espècies per catalogar. No és conya, hi ha motius i justificacions suficients per encasellar-se en cada un d'aquests perfils abans esmentats. I com més premsa groga consumeixes, tens més punts per incloure´t de manera sorprenent en els del cantó més fosc, pessimista o com li vulgueu dir.
Tampoc seré jo qui dirà quin perfil seria el millor ara mateix. Cadascú segons el seu propi criteri i sobretot, caràcter, quedarà immers en els pessimistes, per exemple, i s'envoltarà de fauna semblant i escoltarà allò que realment l'interessa, i per suposat, no sabrà veure molt més enllà del que en aquell mateix moment estarà veient. El mateix podria dir per cada un dels altres perfils d'ànim.
Som així, que li farem. Una de les frases que més solc repetir durant aquests darrers mesos que la raça humana no ha desaparegut com a espècie perquè hagi estat la més forta, sinó perquè ha estat la que millor ha sabut adaptar-se, la reafirmo dia a dia.....i vagi per endavant el meu petit esperit d'optimisme, tot i que són mals temps per ells ara mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada