L'Operació Fúria Èpica ha estat una victòria buida: un triomf tàctic que amaga una derrota estratègica de proporcions històriques. I el més preocupant és que l'administració Trump sembla incapaç de reconèixer-ho.
D'una banda, la capacitat militar nord-americana és indiscutible. Destruir el 85% de la infraestructura de míssils de l'Iran i abatre 1.700 projectils en pocs mesos és una mostra de poder que pocs països podrien somiar. La coordinació amb Israel ha estat modèlica en alguns moments, i la defensa aèria del Golf ha funcionat. Però, de què serveix tot això si el règim de Teheran no només ha sobreviscut, sinó que ha après a adaptar-se i a disparar allà on realment fa mal?
Aquesta és la gran paradoxa: els Estats Units han guanyat la guerra militar, però estan perdent la partida geopolítica. L'Iran ha canviat les regles del joc. Ja no es tracta només d'interceptar míssils, sinó de protegir hotels, plantes dessalinitzadores i el 20% del comerç marítim mundial. L'atac a les instal·lacions de Qatar o el tancament de l'estret d'Ormuz demostren que la guerra s'ha globalitzat i que l'economia mundial és ara un camp de batalla. I en aquest terreny, els EUA no tenen resposta.
La desconfiança generada és encara més greu. Quan Kuwait i Aràbia Saudita tanquen el seu espai aeri als EUA per por a les represàlies iranianes, vol dir que alguna cosa ha fallat estrepitosament. Els aliats del Golf han vist que Washington no tenia un pla per a l'endemà de la guerra, i que no estava disposat a protegir els seus interessos econòmics més enllà de la retòrica. El resultat és una cursa per diversificar aliances que ja ha portat els Emirats Àrabs a demanar tropes a Israel i a Ucraïna per formar-los en la lluita contra drons. Això no és un simple contratemps; és el símptoma d'un canvi.
La indústria de defensa dels EUA, paradoxalment, no està preparada per a una guerra moderna i sostinguda. Disparar 1.000 míssils Tomahawk que trigaran anys a reposar és insostenible. Aquest és el veritable fracàs de lideratge. L'administració Trump ha demostrat que sap com iniciar una guerra, però no com acabar-la o com pagar-ne les conseqüències.
Per a molts països del Golf, els Estats Units ja no són un aliat fiable, sinó un soci impredictible que els pot arrossegar a un conflicte sense sortida. Si Washington no canvia radicalment el seu enfocament, la Fúria Èpica no serà recordada com una victòria, sinó com l'inici del declivi definitiu de la influència americana a l'Orient Mitjà. I el pitjor és que, a jutjar per la inacció després dels atacs als Emirats, l'administració actual no sembla tenir gens interès a evitar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada