L’energia com a arma: els mateixos de sempre paguen els plats trencats

 

L’escenari actual no és una profecia apocalíptica, sinó una crua realitat cíclica que es repeteix cada vegada que el món ric decideix jugar a la guerra amb el combustible. Anomenar “impensable” a allò que ja vam viure el 2022, i que ara torna a passar amb la guerra de l'Iran, és un exercici d’hipocresia geopolítica. La veritat incòmoda és que per a molts països del Sud Global, aquesta crisi no és una excepció, sinó la norma.

Mentre els titulars internacionals se centren en l’impacte estratègic als mercats occidentals, la realitat sobre el terreny és molt més crua i menys comentada: cues d' hores per a una bombona de gas al Nepal, tancaments obligatoris d’empreses a Sri Lanka, o estudiants pakistanesos expulsats de les aules per falta de recursos. És la geografia de la indiferència. Europa i els Estats Units tenen la capacitat fiscal per blindar les seves llars amb subsidis massius, creant un sostre artificial que manté els preus globals elevats. Aquesta “solució” occidental es converteix en una condemna per a aquells que, per manca de reserves de divises o de marge fiscal, no poden competir en el mercat internacional.

El que em genera una indignació profunda és la constatació que el sistema financer global, encapçalat per institucions com l'FMI, actua sempre com d'apagafocs després del desastre. Països com Sri Lanka i Pakistan, ofegats per dinàmiques que no han creat, es veuen abocats a la fallida i, posteriorment, a ajustos draconians que acaben castigant encara més la seva població. No hi ha un mecanisme real de solidaritat internacional per estabilitzar els preus o per protegir els més vulnerables abans que esclati la crisi.

Mentre els conflictes geopolítics es tractin com un joc d’escacs entre potències, i l’energia es mantingui com una mercaderia especulativa més que com un dret humà bàsic, la història es repetirà. Sempre hi haurà un “món pobre” disposat a pagar amb fam, fred i inestabilitat, el preu d’unes guerres que no ha iniciat. L'“impensable”, per a ells, és que algun dia es prioritzi la vida per sobre dels interessos estratègics.