Odi no jurídic

Divendres 12 de setembre del 2025

Carlos Alsina (Onda Cero): "...ayer ya más por costumbre que por ambición, varios miles o decenas de miles de personas se echaron a la calle y echaron la tarde en la manifestación de estelada y reliquiario y se dejaron acunar por la letania doliente de Lluís Llach con su discurso del día de la marmota. El conejito de Duracell, el conejito independentista se le han agotado las pilas. Diez años encasillado en la canción de siempre, que si la justicia española, que si la lengua amenazada,...en esta canción tan simple, tan pobre, tan mala y tan aburrida..."

Carlos Herrera (COPE): "...manifestaciones convenientemente organizadas y pagadas con millones de euros de dinero público canalizado desde la Generalidad de Cataluña a través de todo el piélago de asociaciones ciudadanas que todos conocemos, el Omnium, el otro, el otro...aquello fué una carísima operación de ingeniería social pagada con los impuestos y en cuanto se acabó el chollo de dinero público acabó el fervor patriótico..."

Federico Jiménez Losantos (EsRadio): "...nunca ha tenido menos apoyo el separatismo catalán y nunca ha tenido más poder institucional y capacidad para destruir España...se dice que los catalanistas son sobiranistas, no no no, son odiadores de lo español...les encantan los burros, algo tendrán en común supongo. Ayer en la manifestación dijeron los favorables que era de 28.000, o sea, calculen unos 8.000. Porqué a la hora de mentir como bellacos, es que les gusta además...entonces como puede ser que algo con tan poco apoyo popular tenga tantísimo poder político y sea una dictadura real? PSC es el partido más miserable que ha habido en toda la historia de España. Al lado del PSC hasta los comunistas resultan nobles y buenos. Y qué es lo que pasa ahora en Cataluña? Que odian a los catalanes que hablan español que son mayoría, una lengua mucho más poderosa, con más salidas, o sea en que va a dar las ruedas de prensa Lamine Yamal? Pues en español. Y cómo canta Rosalía? Puede cantar en catalán pero por supuesto sus éxitos son en españil. Porqué aspiran a salir de las bardas del corral..."

 

L'article 510 del Codi Penal espanyol castiga conductes que promoguin l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra grups per raons d'ètnia, religió, orientació sexual, ideologia o altres característiques. No obstant això, la redacció àmplia i genèrica d'aquest precepte permet múltiples interpretacions. Aquesta manca de concreció obliga  a delimitar cas per cas els límits entre la llibertat d'expressió i l'incitació a l'odi, amb el risc que les decisions resultin inconsistents. En la pràctica, els tribunals tendeixen a prioritzar la llibertat d'expressió en casos dubtosos.

Les expressions "odiadors de l'espanyol" i "PSC miserable" podrien vulnerar la dignitat d'un col·lectiu . Tot i això, la jurisprudència tendeix a protegir les opinions polítiques extremes com a part del debat públic, sempre que no incitin a la violència. Metàfores com "conill de Duracell" i "cançó simple i avorrida" són crítiques polítiques, però sense cridar directament a l'odi o la violència. Probablement protegides per la llibertat d'expressió. La referència a manifestacions "pagades amb diners públics" és una acusació política, no una incitació a l'odi contra col·lectius. No sembla constituir delicte d'odi. 

Afortunats de disposar d'un instrument tan potent com aquesta llibertat d'expressió. Necessari  i insubstituïble. En això, tots d'acord, no? Però us convido a rellegir de nou les declaracions d'aquests tres periodistes i intenteu de manera objectiva desxifrar el codi contextual d'odi cap a Catalunya. No ve de nou, però no per això deixa d'emprenyar. 

I és aquí on la meva opinió personal xoca contra la fredor legal. Perquè, on queda l'ètica? ¿On queda la responsabilitat de qui, des d'un micròfon, pot enverinar l'ambient social? El fet que una conducta escapi als marges estrets d'un delicte no la converteix en acceptable. El fet que es cobreixi amb la manta la llibertat d'expressió no n'elimina la toxicitat.

Celebro i defenso de manera convençuda la llibertat d'expressió, el pilar inqüestionable de qualsevol democràcia digna d'aquest nom. Però he arribat a la conclusió que, en aquest estat, s'ha convertit en l'excusa perfecta, en l'escut impenetrable que alguns utilitzen per normalitzar i perpetuar un odi lleig i covard que ens empobreix com a societat. Es parla de l'odi quan es manifesta de forma violenta i explícita, però es mira cap a una altra banda quan es vesteix d'ironia i de menyspreu des d'alguns mitjans.

Estic fart de veure com s'ignora el dany real que provoquen aquestes narratives: el dany a la cohesió social, a la dignitat col·lectiva i a la simple decència. Per això, encara que el Codi Penal no les pugui arribar, la nostra consciència col·lectiva sí que hauria de fer-ho. No podem cridar-nos sorpresos per la polarització quan, des de plataformes d'influència, se sembra amb impunitat. La llei pot ser àmplia, però el nostre criteri moral ha de ser més agut i més exigent. No tot el que és legal és just. I és responsabilitat nostra, com a societat, denunciar aquesta diferència.