La imprevisibilitat, abans vista com un risc, és ara la seva marca marca. Per als seus partidaris, és la prova d'un home que desafia un sistema corrupte. Per als mercats i els líders mundials, però, és un factor d'inestabilitat impossible de quantificar com si de matèria intangible fos.
La gran pregunta és: fins a quin punt aquesta estratègia és sostenible? En el món de les inversions i la geopolítica, la predictibilitat és un actiu. La constant erosió d'aquest principi per part de Trump genera una incertesa que pot tenir conseqüències econòmiques i estratègiques profundes. La seva imprevisibilitat ja no és una anècdota; és l'element definitori d'una possible segona presidència, i s'està preparant per a un terreny de joc on les regles poden canviar amb un sol tweet.
Aquesta volatilitat calculada, però, té un cost ocult. En l'àmbit econòmic, podria dificultar la inversió a llarg termini i podria provocar fluctuacions brusques en els mercats amb cada nova declaració. Les empreses necessiten estabilitat per a planificar, i la política de Trump ofereix el contrari. Geopolíticament, encoratja als actors adversaris a aprofitar aquesta percepció de desordre i debilitat en les aliances tradicionals, mentre els aliats es veuen forçats a considerar plans de seguretat alternatius, minant dècades de cooperació i molt d'esforç diplomàtic.
En definitiva, la imprevisibilitat de Trump no és un simple tret característic del seu caràcter; és una eina d'agitació que fractura els pilars de l'ordre internacional. El debat ja no és sobre les seves polítiques concretes, sinó sobre la viabilitat d'un sistema global on un dels seus principals actors sembla rebutjar els principis de previsibilitat i confiança mútua. El veritable impacte pot ser la normalització de la inestabilitat com a moneda de canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada