En aquesta era digital, resulta que la veritat està en oferta i la mentida en rebaixa. Les falsedats es disfressen de notícies amb tanta facilitat que fins i tot els més escèptics de vegades cauen com a pardals. I el millor de tot? Nosaltres mateixos posem la trampa: critiquem les fake news amb una mà mentre amb l'altra les compartim amb entusiasme quan confirmen els nostres prejudicis. Una ironia tan grossa que fins i tot els algoritmes s'hi espanten cada dia a la xarxa.
Alguns governs han descobert el negoci del segle: és més barat i efectiu llançar buls que míssils. Per què envair un territori quan pots fer que els seus ciutadans es destrossin sols amb uns quants posts ben posicionats? Les eleccions estrangeres, les protestes socials i fins i tot les aliances internacionals ara es decideixen tant als parlaments com als taulells dels influencers. I el més divertit? Que mentre Occident s'esforça per desmuntar rumors, alguns dels seus propis líders els utilitzen en campanyes electorals.
Les organitzacions internacionals intenten posar-hi fre amb informes, cimeres i declaracions solemnes, però és com intentar apagar un incendi amb un got d'aigua. Mentre la UE discuteix regulacions durant anys, els creadors de buls ja han après cinc maneres noves d'evitar-les. I el premi a la ironia més sublime és per aquells governs que més critiquen la desinformació... quan ve d'altres, però la aplaudeixen quan serveix als seus interessos nacionals.
La solució? Començar per admetre que el problema no són només "ells" (els russos, els xinesos, els algoritmes), sinó també la nostra pròpia tendència a creure allò que ens fa sentir intel·ligents o moralment superiors. Educar des de petits en esperit crític, sí, però també en humilitat intel·lectual. Exigir transparència a les plataformes, però sense esperar que facin el treball que ens correspon a nosaltres. I sobretot, recordar que en aquest gran teatre de la desinformació, tots tenim un paper: alguns com a actors, altres com a espectadors entusiastes, i gairebé tots, en algun moment, com a víctimes voluntàries.
Al cap i a la fi, en un món on una notícia falsa pot desencadenar una crisi internacional, potser hauríem de preguntar-nos no només "com ens manipulen", sinó "per què ens deixem manipular tan fàcilment". La mentida i la veritat van en velocitats diferents, i la primera, amb dades il.limitades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada