Ah, quina meravella és el calendari de les emocions programades. Arriba el Dia de la Mare, aquell moment màgic en què, després d’onze mesos de trucades perdudes i records dels teus viatges en format d'iman per les neveres, ens llancem en massa a comprar flors i tasses amb frases cursis que ni ella vol. Però no importa, perquè l’important és demostrar (a Instagram) quan l’estimem. És clar, només si l’algoritme ho permet.
També el Dia del Pare, on l’afecte es mesura en corbates, i altres eines que mai usarà. I si no, sempre queda la targeta genèrica amb un "Gràcies per estar-hi" imprès en sèrie (si és per Instagram, millor), com si l’amor familiar es pogués fabricar en una cadena de muntatge.
I no ens oblidem del Dia dels Iaios, aquell invent brillant per vendre més flors i fotos en marcs de "Iaio/a, ets el meu influencer preferit". Perquè, és clar, quina millor manera d’honrar als que ens van criar quan els pares estaven treballant que convertint-los en un hashtag i comprant-los un coixí amb la seva cara estampada?
El més fascinant d’aquests dies no és la celebració en si, sinó com el màrqueting els ha convertit en obligacions financeres. Si no gastes, no estimes. Si no publiques, no existeixes. Les empreses s’alegren mentre ens venen la idea que l’afecte es demostra amb factura. T’has oblidat del Dia de la Mare? Ets un desnaturalitzat. No has comprat res pel Dia del Pare? Egoista. No has pujat una història pel Dia de...? Monstre. Moriràs jove.
I així, sense adonar-nos-en, normalitzem que l’amor té preu. Que un sopar en un restaurant car on estàs estalviant setmanes per pagar-lo (reservat amb tres mesos d’antelació) val més que una tarda de conversa. Que un perfum de marca esborra un any d’absències. Que el consumisme no només ens ven productes, sinó també emocions envasades i estèrils.
Potser, en lloc d’esperar que el calendari ens digui quan demostrar afecte, podríem regalar temps, atenció i presència. Però no, això no mou l’economia. Així que seguirem comprant, publicant -condició sine qua non - i repetint el cicle, mentre les grans marques es freguen les mans i El Corte Inglés ja està dissenyant la propera campanya emocional per si se'ns passa per alt.
Feliç Dia del -El que Sigui-. No us oblideu la targeta de crèdit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada