Per ganes, no serà

A poques hores d'una nova campanya electoral (hauria de tirar de Google per enumerar exactament els cops que hem hagut de votar els darrers 5 anys), aquesta no serà una més com molts s'atreveixen a vaticinar. Serà possiblement una més, però....diferent.

Diferent per què? Doncs és evident que Catalunya determina ara mateix els programes electorals de tots els partits, ja de manera directa o indirecta. I ja no cal dir la importància que tornarà a tenir el dia després de les eleccions per tal d'establir pactes de govern estables en un Estat que segueix encegat en no veure que segueix tenint un gran problema polític a sobre la taula.

Sí, és un problema polític de gran magnitud, que s'ha anat fent gran i més gran a mesura que ha anat passat el temps. I tot i la meva predisposició natural al positivisme, ara mateix no hi veig solució raonable a mig termini. Avui, a la ràdio he escoltat una reflexió que m'ha ajudat a donar pes al que fa temps que hi dono voltes. Si no tenim la solució, pot ser hauriem de plantejar de canviar el punt de vista del problema. 

Però tot això, no serà possible sense una simple i senzilla paraula com és "diàleg". Aquest mot, però, sembla ser que només té cabuda en un dels blocs. L'altre, encara no he l'escoltat nombrar-lo, sembla ser que defugen d'aquesta acció que en la política actual és molt present i més que ho serà d'aquí en endavant. La política dels grans blocs ja ha passat a la història. I ara, és quan descobrim que la democràcia aquí té molts deures que encara no ha fet. Han aprés a governar però no a dialogar, han aprés a fer política barata i barroera i no a intentar buscar aquelles coses que els poden apropar, han aprés, i ho han aconseguit, a que la població entri en estat de fatiga, farts de falses promeses i d'una més que notable falta de qualitat política i perfils dels caps de partit en algun cas que deixen molt que desitjar.

Els fets ocorreguts les darreres setmanes als carrers de  Barcelona i a la resta del país són una mostra evident d'aquesta estat de fatiga. Un sector de la societat catalana fatigada, desenganyada i que ha estat durament castigada, així com també una part dels seus dirigents. Us asseguro que és una visió objectiva, i que a hores d'ara no em crec que tots els que estan al costat i partidaris dels partits constitucionalistes espanyols, pensin sincerament que la sentència de l'anomenat judici del procés hagi estat una sentència justa, no m'ho crec. Segueixo esperant alguna que altra trucada de gent que aprecio de la resta de l'estat, per dir-me la seva opinió, que serà distant a la meva, però segueixo esperant-la...i així em quedaré. 

Ara ja sols quedar esperar, ser pacients, respectuosos, tenir seny i incitar a aquells que s'atreveixin a dialogar. La taula està parada, posarem les cadires que facin falta....i de ganes anem sobrats.