Feminització de l'esport

Una de les grans revolucions socials dels darrers anys ha fet que, pel bé de la igualtat de gènere i de l'esport, l'aportació de la dona al camp de l'esport ha estat determinant. Cal diferenciar però que on més ha estat determinant ha estat en l'esport amateur, i no precisament i malauradament en el camp professional.

Només cal mirar un llistat d'inscrits a una cursa ben prop de casa nostra i podrem comprovar que el tant per cent d'inscrites a la cursa ( oper posar un esport d'exemple) és força elevat. I això és ben nou, podriem parlar que 25 anys abans podies comptar amb els dits de les mans les participants fèmines en curses ( de 10 km, mitges maratons, triatlons...etc). Vull apuntar que he posat aquests esports com exemples, però que fàcilment podrien ser un fidel reflexe per altres disciplines esportives. El fet és evident, les dones han decidit sewr protagonistes.

El sociòlegs segurament podrien trobar millors arguments i justificacions a aquest fet, per tant, trobem-ne una nosaltres mateixos segons el que hem vist.

Només cal donar un tomb per qualsevol localitat del nostre país i podrem trobar grups de gent fent esport i no tots són homes. Elles cada cop són més presents, i els organitzadors i marques comercials ho saben (les marques han aprofitat el filó del marketing de les esportistes com no podia ser d'una altra manera).

Entenc que la formació a l'escola ha estat vital, així com la generació nostra que ha entés perfectament que els nostres fills no havien de practicar esport depenent del seu gènere.

I així, de manera paral.lela al corrent de la demanda dels drets de la dona, aquestes han sortit al carrer, s'han calçat unes sabatilles, han suat al gimnàs o han estat entrenant 3 mesos per la seva primera cursa.

La revolució de la dona en l'esport ja és present, no hi ha qui les pari. Però queden deures pendents. Igualtat en els premis (ja molts esports ho estan aplicant, però no tots), la igualtat de condicions en la profesionalització de l'esport (contractes, permisos de maternitat, salaris...) són dos dels deures urgents que una societat igualitària exigeix amb la mateixa forma i força que les dones. 

Això no hauria de ser notícia. L'esport no hauria d'entendre de diferències de gènere, i tant de bo, aquest escrit fos una peça obsoleta d'aquí 25 anys.