Ser o no ser

Avui en dia, la nostra societat a vegades es troba immersa en diversos atzucacs que no sé per quina raó de ser es veu obligada a resoldre. I normalment solen ser dualitats que exigeixen, de manera absurda, definir-se en un mateix i de retruc posicionar-se en una posició que d'antuvi tu no havies triat.

En l'àmbit de la filosofia i teologia, la doctrina de la dualitat es refereix a l'existència de dos principis independents, antagònics i irreductibles (aquesta última em fa molta gràcia). Infinits exemples podriem trobar: d'esquerres o de dretes, de mar o de muntanya, amb corbata o sense, cafè sòl amb sucre o sense, del barça o del Madrid.....o ser vegà o no ser-ho.

Quan surt el tema dels vegans a sobre la taula sempre em ve al cap la dicotomia de pensar en si ho fan per salut o per consciència moral envers el maltractament dels animals, pels efectes del canvi climàtic o per salut, o consciència moral envers el canvi climàtic. Sincerament, el motiu pel que un individu tria aquesta opció és important pel mateix individu i per la resta, sol ser un apunt més estadadístic. Estic segur que no hi ha cap vegà que ho sigui perquè les estadístiques diuen tal i qual...

LLegint avui la premsa, aquesta em recorda dades científiques que no penso posar en dubte, de que el factor de conversió en aquesta tria, si menjar carn o no, pot arribar a ser determinant en el greu problema que ens ve a sobre: el canvi climàtic.

Segons les dades (*), per originar 1 quilogram de proteïna animal de vaca o ovella, necessitem 10 quilograms de proteïna vegetal perquè molta d'aquesta energia es perd en el procés del metabolisme de l'animal. S'ha de dir també que aquest factor de 10 a 1 és inferior en els porcs (6 a 1) i en els pollastres (4 a 1).

El gas metà emés per aquests animals a través de la seva digestió (sembla ser que els a favor segueixen defensant aquest punt amb molta força) i els gasos (òxid de nitrogen) resultant de la fertilització dels camps, té encara molt més impacte amb el canvi climàtic i el preocupant efecte hivernacle.

Per tant, els vegans encara tenen més raons de pes, a part de les inqüestionables per la seva salut i dels més que respectables problemes de consciència moral que els ocasiona.

Una societat preocupada cada cop més per combatre el canvi climàtic i buscar sobretot, aplicar mesures per frenar-lo, trobarà amb aquestes dades simples raons suficients per actuar de manera responsable. Els entesos recomanen reduïr de manera progressiva el consum de carn i no aplicar mesures dràstiques i dures contra una indústria que a casa nostra té un pes molt important. I aquí rau el gran problema com quasi sempre.

Què fem amb aquest sector industrial? No seria millor fer un pla estratègic a llarg plaç per incentivar la no proliferació d'aquest tipus d'empresa (ramaders, escorxadors, industria alimentària, distribució...etc). Complicat

M'atreveixo a dir que ara per ara la resposta no la té ningú. Grans grups empresarials del sector no són ingenus i seguiran invertint i fent créixer els seus negocis (ells els han fet néixer i trien com volen créixer) i davant de dades que impliquen el consum de carn com un dels efectes que ocasionen el canvi climàtic, sempre tindran al primer calaix de la taula, preparat el discurs amb una seriosa proposta d'asseure tots a una taula i a veure qui contamina més que qui.

Ser o no ser.....no és la qüestió. Seria, si hi serem a temps....

*Nota: article El Periòdic de Catalunya, 21/11/19 (Peter Scarborough, Universitat d'Oxford)