Les darreres eleccions a l'estat espanyol ja són passat i arriba l'hora de treure conclusions i escoltar de manera vergonyosa allò que passa sempre en dies post electorals, de que "tots han guanyat", tot i que aquesta vegada aquesta victòria no s'ha extés de manera tan homogènia com altres vegades.
L'assoliment d'un partit d'ultradreta al panorama polític espanyol ha estat més que evident, i ha confirmat de manera sobrada les perspectives que havien vaticinat les diferents estadístiques publicades abans del dia de les eleccions. Però si elevem la nostra visió, hem de recordar que el creixement d'aquesta ideologia no és nova, i cal recordar que al nostre voltant ja fa temps que pul.lulen dins dels diferents governs i parlaments europeus i també a nivell mundial.
Quedi clar per davant que aquesta ideologia em causa total rebuig, però tot i així, em té encuriosit el per què ha aconseguit convèncer a tanta gent.
A nivell europeu trobariem nombrosos exemples com Itàlia amb la Liga Norte de Matteo Salvini, a França el Front Nacional de Lepen, a Finlàndia amb els Veritables Finlandesos, Hungria amb el Moviment per una Hungria millor (Jobbik), Polònia amb Andrzej Duda amb Llei i Justicia, Països Baixos amb Geert Wilders i Partit per la Llibertat (PVV), Suècia...etc.
I si creuem l'Atlàntic, cal recordar que actualment a dos països com Brasil i Estats Units, estan al capdavant del país dos polítics de caire ultranacionalista, com són Jair Bolsonaro i Donald Trump.
Tots abracen trets característics comuns com el nacionalisme entés com una defensa aferrissada de la nació, el conservadurisme, proteccionisme econòmic, tradicionalisme, anticomunisme, xenofòbia defensant inclús la puresa nacional i clarament contraris a l'acceptació d'estrangers dins del seu territori, i clarament posicionats alguns en contra de polítiques a favor dels col.lectius LGTBI.
La pregunta que em faig és per què? Per què aquí aquesta ideologia s'ha implementat de manera clara i evident a falta de saber encara si ha estat un fet casual o realment encara no ha tocat sostre.
Polítiques corruptes de la dreta espanyola dels darrers anys han fet que molts votants hagin decantat el seu vot a nous aires amb esperança de que aquesta nova ideologia no defraudi els seus anhels. També ha degut ser determinant les polítiques a favor dels immmigrants que han estat objecte de molts retrets per una part de la ciutadania que veu amb pesimisme les oportunitats de feina i el futur laboral. També és força comú escoltar les diverses ajudes socials de que gaudeix aquest col.lectiu. I com no, el gran programa abanderant de la defensa de la unitat territorial nacional i que no té altre nom que Catalunya.
Tots aquests punts podrien encabir dins una hipotètica barreja de pretextos per tal de decidir finalment a qui donar el vot. Però compte, tenim exemples clars al segle passat com el feixisme i nazisme que van començar amb aquests o pretextos semblants i tots sabem com va acabar. Fem memòria. És el que podem fer, fer memòria i estar atents, i no permetre que fantasmes pretèrits siguin capaços de xafar uns drets que tant d'esforç va costar aconseguir.
La resposta al per què no la tinc jo, però em permeto plantejar aquesta pregunta de manera alta i clara perquè no tenir criteri ni opinar en aquest moment et deixa en desavantage en un futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada