Una de les poques coses bones que tenim els de la nostra generació que vam optar per fer la mili envers de la prestació social, o si més no, l'objecció, és la d'haver "fet amics".
Amb aquests, ens reunim cada any des del 1.992 (sí, ho sé, els Jocs de Barcelona i jo ben lluny. No em tortureu si us plau, encara estic pagant la penitència) per fer una calçotada familiar i parlar de tot menys de batalletes de la mili, tot i que algun any, alguna se n'escapa...
Molts anys ens reuniem en un punt intermig entre Terres de l'Ebre i la zona de Barcelona, i escolliem L'Espluga de Francolí. I vés per on, aquesta setmana passada no he pogut estar-me de recordar aquesta població arran de la riuda que va patir al baixar el riu Francolí com si no hi hagués demà. Les imatges ja les heu vist desenes de vegades aquesta setmana per la televisió o altres mitjans, i son esgarrifoses i impactants.
Recordo també com abans d'anar a "jalar", feiem el nostre particular tastet i posterior compra de vins al celler Rendé Masdéu, que a la foto podeu observar el que hi ha quedat: res...!!!
Em van conmoure les paraules engolides per la ràbia i impotència de la seva propietària, la Mariona, com relatava de manera colpidora els fets per la ràdio hores després del desastre.
Avui en dia no sap ploure. O en fa poc, o en fa massa. I pel que sembla, cada cop anirà a més. No vull entrar en si les males tasques de manteniment de les lleres dels rius, o les responsabilitats de l'administració pertanyent són o no les adeqüades. Segur que es podria fer millor, segur...però també crec que davant d'una excepcionalitat poca cosa s'hagués pogut fer per evitar tants de mals. Insisteixo, no vull fer defugir resposabilitats, però també hem de pensar i saber que anar en contra natura, té això, que la natura allà va.
Espero poder tornar a l'Espluga, amb calçotada o no, i espero poder veure de nou com la familia de la Mariona Rendé ha estat capaç d'aixecar el que aquesta setmana semblava impossible.
Ànims
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada