El que no ens van explicar....del Nadal

 

Ja n'hi ha prou de mentides. Després d'anys d'investigació rigorosa (llegint tuits, veient documentals del National Geographic a mitges i preguntant als jubilats amb experiència mentre miren les obres de la nova caserna de la Guàrdia Civil), he decidit explicar la veritable història del Nadal, que és exactament la contrària del que ens han comptat. Prepareu-vos, perquè el mite s'ensorra.

Comencem pel principi: Maria i Josep no anaven a Betlem a empadronar-se. Anaven a la platja. Feia un estiu que et mories per aquelles contrades, i l'emperador August havia decretat un tancament perimetral tan mal explicat per les xarxes socials, que tothom va acabar on no tocava. Maria, que estava a punt de donar a llum, va agafar un ruc perquè el seu marit, que venia de casa bona, va insistir que "els autobusos de línia són per a gent sense ànima".

I aquí ve la primera gran descoberta: no hi havia cap posada plena. Hi havia un hotel de cinc estrelles a peu de carretera amb llums de neó i amb overbooking, i el recepcionista, per no perdre la feina que feia dos mesos havia estrenat, va dir que no hi havia lloc. Van acabar en una quadra perquè Josep es va equivocar de porta i li va fer tanta vergonya (orgull matxirulo) tornar a preguntar que va dir "aquí estarem de luxe". De luxe. Amb palla.

I sobre el pessebre: el nen no va néixer on ens van dir. Va néixer en una hamaca que uns pagesos havien penjat entre dos bigues de fusta. El bou i la mula no eren animals de pessebre; eren animals de companyia d'una família que passava per allà de casualitat i que els van va deixar allí perquè no trobaven un restaurant com cal que fos "pet friendly". I l'estrella? No era una estrella. Era un dron de repartiment d'una empresa que comença per A i acaba per N (i no és familia de Carlos Mazón) que es va quedar sense bateria sobre el sostre i va fer un llum molt bonic durant tres nits. Els veïns van dir que era un miracle; el repartidor, que li descomptarien del sou. Antítesi total.

Els Reis d'Orient, per cert, no eren tres. Eren quatre, però un es va quedar a casa perquè tenia un sopar familiar (amb cunyat inclòs) i no li va semblar ètic cancel·lar-lo. I no portaven or, encens i mirra: portaven un val de descompte per una rentadora, un joc de tovalloles i una cafetera de càpsules (what else?). Van arribar tard perquè es van perdre buscant una benzinera oberta en festiu, i un d'ells va proposar trucar al RACC, però l'altre va dir que "millor no, que ens ho cobraran i no portem efectiu".

I l'àngel que va anunciar la bona nova als pastors? No era un àngel. Era un veí amb un megàfon que volia organitzar una reunió de comunitat per protestar per la pujada de l'IBI. Els pastors van fer cas com si fos la seva dona per no discutir, que ja se sap que amb els veïns millor no portar la contrària (ni amb la dona).

Finalment, el més gran de tots els enganys: el Nadal no se celebra el 25 de desembre. Se celebra el 27 de gener, però com que ningú se'n recordava, ho van deixar així per no fer el ridícul. I el nen, per cert, va plorar tota la nit perquè l'hamaca no tenia coixí (va néixer reclamant comoditats, semblava un funcionari). Així que ja ho sabeu: si aquest any algú us parla d'establies, estrelles i tres reis, digueu-li que la història real és molt més divertida i canalla i t'estalvies d'anar a la missa del gall el 24 a la nit.