Un article del Nació Digital destaca un informe preocupant del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS): un 16,7% dels joves espanyols (1 de cada 6) preferiria un govern autoritari en comptes d’un sistema democràtic. Aquesta xifra, encara que minoritària, revela una fractura generacional en la confiança cap a la democràcia, especialment entre homes joves, on el percentatge és més alt que entre les dones.
A més, l’estudi apunta a un augment de l’abstenció i la desconfiança en els partits tradicionals, cosa que podria explicar per què alguns joves miren amb certa simpatia models polítics més durs, com els que promouen figures com Donald Trump o Santiago Abascal.
Les dades publicades pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) constitueixen un indicador alarmant que mereix una anàlisi rigorosa i la proposta d'accions concretes. Aquesta tendència reflecteix un malestar social profund que s'ha anat incubant en els últims anys.
El context actual presenta diversos factors explicatius d'aquest fenomen. En primer lloc, observem una certa banalització del debat polític a les xarxes socials, on predominen els missatges simplistes i emocionals sobre anàlisis complexes. Això s'uneix a problemes estructurals laborals i socioeconòmics amb dificultats per accedir a l'habitatge, especialment pronunciades en els més joves. Aquesta situació genera una progressiva desafecció cap al sistema polític actual. I cada vegada més.
Per contrarestar aquesta tendència, cal implementar un pla d'acció estructurat en tres eixos principals. El primer eix hauria de centrar-se en la millora de les condicions socioeconòmiques, mitjançant polítiques d'habitatge accessibles, millores en les condicions laborals i programes de formació professional adaptats a les necessitats del mercat actual. Però amb resultats palpables i no promeses genèriques que els mesos ajuden a oblidar.
El segon eix hauria d'abordar l'educació en valors democràtics. Caldria desenvolupar programes educatius que fomentin el pensament crític i la participació ciutadana activa, a més de sensibilitzar sobre els riscos dels sistemes autoritaris i els valors fonamentals de la democràcia. Aquí, el sector més jove de la societat també tindria deures a fer i no justificar el seu malestar en excuses mal argumentades i alimentades pel la manca de pensament crític. Els joves, han de proposar, escoltar i ser receptius almenys a raonar tota mesura proposada.
Finalment, el tercer eix hauria de centrar-se en la renovació del sistema polític per recuperar la confiança ciutadana. Això passaria per augmentar la transparència institucional, implementar mecanismes de participació directa més efectius i desenvolupar estratègies de comunicació que combatin la desinformació i els discursos simplistes. Una nova política és necessària. Un nou sistema s'hauria d'implementar. I no només ho reclama el jove. També molta part de la societat cansada d'una dinàmica que grinyola per molts llocs i no entén els pedaços que s'hi posen.
Aquests resultats no han de llegir-se com una simple enquesta sinó com un indicador de problemes estructurals que requereixen solucions integrals. La resposta ha de basar-se en polítiques concretes que demostrin la capacitat del sistema democràtic per oferir solucions reals als problemes de la ciutadania, especialment dels més joves. Només així es podrà aturar l'avanç d'alternatives autoritàries que, històricament, han demostrat no ser la solució als problemes que diuen combatre. Els joves també haurien de revisar la història i entendrien la nostra por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada