Dissabte al matí, hora del vermut, ennuvolada la ciutat de Lisboa, concretament al barri de Chiado, al punt neuràlgic i més icònic d'uns fets que van fer canviar el rumb del país. No fa fred, tampoc calor, s'està bé... massa bé per ser un dissabte qualsevol de febrer en una ciutat amb un clima tan variable a causa de la seva influència atlàntica. Portem paraigües - apel.lant a la frase més universal de totes com és "per si de cas"- però no plou prou per utilitzar-lo encara... per si de cas.
El xivarri dels turistes que som a la plaça es trenca de sobte quan una persona al costat del nostre grup comença a entonar una cançó, una melodia que em resulta coneguda, però no recordo exactament el seu nom. La cançó és portuguesa, diria que molt portuguesa, ja m'entendreu.
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade
Mentrestant, com si els astres haguessin decidit en aquell precís moment alinear-se en fila índia de manera voluntària, causal i precisa i totalment imprevisible, el relat compungit, respectuós, emocionant i a la vegada exultant com perfecta sincronia dins d'una dicotomia, ens fa retrocedir 50 anys i ens ubica allí mateix sentint aquells fets com si realment haguéssim estat.
Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
L'autor del relat també sent aquesta màgia que ha generat entre tots nosaltres i aprofita el deliri emocional per donar més detalls, més anècdotes, més personatges, explorar els nostres sentiments i ofegar els nostres dubtes i ignoràncies. És el protagonista principal ara mateix de l'obra, magistral m'atreviria a dir, que sap dirigir i actuar, aplicant els temps de manera precisa i preparant l'apoteòsic final de l'obra mostrant una foto seva personal amb una de les protagonistes d'aquell dia, la Celeste Caeiro, la persona que va donar nom a una revolució que pot presumir que es va fer sense lamentar cap pèrdua de vida.
Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
Explosió de sentiments i agraïments a una persona que com bé diu ell, no va venir a la capital de Portugal ni per feina ni per amor: perquè li va agradar! Exemple de com les millors coses d'aquesta vida no són com són, sinó com t'ho expliquen.
Obrigado Diego !
Largo do Carmo, Lisboa 2025
Gran relat Joan >Marc. .. Me encanta.....
ResponElimina