Canvi de bàndol

 

 

Amb el fenomen creixent -i cada vegada més- de l’extrema dreta a escala global, els entesos estan intentant identificar el perfil dels seus seguidors i encara més important, la motivació que els porta a defensar i recolzar aquesta ideologia. Trobem situacions que generen controvèrsia com per exemple barris de grans ciutats on l’esquerra sempre ha estat predominant amb polítiques socials que intenten solucionar problemes sobretot d’habitatge, cohesió social, salut i educació i que l’extrema dreta ja comença a fer-se un lloc destacat en aquests nuclis més desafavorits. 

 

Les formacions polítiques d’extrema dreta tampoc tenen com a pal de paller aquest tipus de política. Ben bé el contrari. Es recolzen i se n’aprofiten de conflictes originats per gent vinguda de fora i aixecant la “seva” bandera xenòfoba, s’estiren els pèls en veure identitats sexuals diferents de les “tradicionals” (caldria definir tradicional) i publiciten actors i partits polítics pretèrits de no dubtosa identitat democràtica i amb manifestes i documentades accions en contra dels Drets Humans.  

 

Però ens hem d’aturar en els perfils d’aquests incondicionals i entendre que el seu suport, majoritàriament, ve donat per canalitzar el rol de protesta que amb l’esquerra ja han esgotat. Aquí possiblement, els progressistes no han sabut actualitzar-se i han perdut la seva influència i segurament ja no són els referents de les protestes socials. Hi ha hagut un canvi de bàndol molt clar i sobretot en la gent jove, aquells que d’aquí cinc, set, deu…anys, seran el sector de població amb càrrecs a grans empreses, seran jutges, cossos de seguretat, agricultors, comerciants, botiguers, sanitaris, polítics, etc.

 

A més, els joves com a grans consumidors de les xarxes socials, aquestes amplifiquen discursos simplistes i populistes que responen a les seves frustracions. La crisi d’identitat nacional, la por a la immigració i la desinformació alimenten narratives reaccionàries com també una educació política deficient i la pèrdua de confiança en les institucions que afavoreixen solucions autoritàries. El rebuig a les polítiques progressistes, percebudes com a excessives, porta alguns joves a identificar-se amb discursos conservadors i nacionalistes com són els de l'extrema dreta global, que aprofiten ara l'enlairament mediàtic i polític del president nord-americà Donald Trump i el seu seguici europeu que s'emmirallen amb ell i la seva particular i histriònica política.

Però el que considero més perillós és la dèbil justificació que aporten molts joves a aquest canvi, adduint a comportaments tendencials entre els seus i que són incapaços de fer una sincera i objectiva reflexió personal cercant els motius d'aquesta tendència o canvi ideològic. No hi ha cosa pitjor que defensar ideals sense criteri.