Equilibri fràgil

 

No cal dir que vivim en una era de sobre informació, on les notícies viatgen a una velocitat sense precedents i on qualsevol persona amb un dispositiu mòbil pot convertir-se en emissor de contingut. Aquesta democratització de la informació té avantatges evidents, però també presenta un perill creixent: la propagació de les anomenades fake news.

Les notícies falses no són un fenomen nou, però la seva difusió a través de les xarxes socials ha multiplicat el seu abast i impacte. Sovint es presenten amb aparença de rigor periodístic i aprofiten la immediatesa de les plataformes digitals per influir en l'opinió pública, crear divisió i fins i tot alterar processos democràtics. La seva proliferació ha fet que molts governs i institucions es plantegin regulacions més estrictes per frenar la desinformació.

Qualsevol mesura en aquesta direcció ha de tenir en compte un valor fonamental: la llibertat d’expressió. Aquest dret fonamental protegeix la diversitat d'opinions i garanteix que la societat pugui accedir a diferents perspectives, fins i tot aquelles que poden ser incòmodes o impopulars. El risc de limitar la llibertat d’expressió en nom de la veritat és evident: qui decideix què és veritable i què no? Podria una regulació excessiva convertir-se en un mecanisme de censura?

A més, cal assenyalar que els governs i grans corporacions poden aprofitar la lluita contra les fake news per manipular el discurs públic i silenciar veus crítiques. La censura encoberta, sota la justificació de combatre la desinformació, podria afavorir només determinades ideologies i interessos econòmics. Plataformes digitals i mitjans de comunicació, moltes vegades vinculats a grans grups empresarials, tenen la capacitat de modelar la percepció de la realitat i dirigir el debat públic cap a narratives que afavoreix els seus interessos.

D'altra banda, també és preocupant el paper que juguen els algoritmes de les xarxes socials, que prioritzen el contingut més impactant o polèmic en lloc del més veraç. Aquest fenomen crea bombolles informatives i reforça les creences preexistents dels usuaris, dificultant el debat plural i la reflexió crítica. A més, la manca de regulació internacional dificulta la lluita contra la desinformació a escala global, ja que cada país adopta mesures diferents que poden ser ineficaces davant la naturalesa transnacional del problema.

El repte actual seria poder trobar un equilibri entre combatre la desinformació i preservar el debat obert. L’educació mediàtica hi té un paper clau: cal dotar la ciutadania d’eines per identificar fonts fiables, contrastar informacions i desenvolupar un pensament crític. A més, les plataformes digitals han d’assumir més responsabilitat en la verificació dels continguts sense convertir-se en àrbitres de la veritat com està passant actualment amb lobby tecnològic nord americà recolzat per la seva administració.

Les fake news són una amenaça real per a la societat democràtica, però no podem combatre-les sacrificant la llibertat d’expressió. La solució hauria de passar per una combinació de responsabilitat individual, educació i transparència per assegurar que la informació continuï sent una eina de progrés i no de manipulació o de poder.