Enguany ha fet 38 anys que l'estat espanyol va entrar a formar part de la Unió Europea (UE) i això ens dona certa perspectiva de com arribem a saber-ne de la resta d'integrants. Actualment, la formen 27 països i estàn en constant evolució pel que respecta a l'incorporació de nous estats que desitgen integrar-se dins uns paràmetres d'estabilitat política, econòmica i social comuna.
Vint-i-set països amb les seves idiosincràsies particulars: culturals, econòmiques, socials i polítiques i que estan legislats de manera homogènia amb unes normes sobretot, socials, mediambientals i de consum.
Però què en sabem realment de la resta de països d'aquesta organització continental?. Som capaços d' assabentar-nos del dia a dia dels seus habitants?, som capaços d'entendre els seus moviments migratoris?, arribem a saber el perquè de segons quines decisions internes que de retruc poder afectar a la política europea?, sabem quins són els seus neguits?, i les seves necessitats?. Ben poc.
Us poso un exemple ben entenedor: ahir mateix, el primer ministre eslovac va patir un atemptat i m'aposto el que vulgueu que la gran majoria desconeixíem el nom de Robert Fico i uns quants més, amb una mica d'esforç, serien capaços de dir en dos segons quina és la capital del país. I podriem trobar desenes d'exemples més de la resta d'integrants de la UE.
Desconec si aquesta sensació d'ignorància la tenen la resta de països, o també es limiten a caure en tòpics molt típics - paella, sangria, pizza italiana, cervesa bavaresa, le petit dejéuner de Paris o el sirtaki grec -. Però si ens posem a jugar de veritat, patirem quan començarem a parlar sobre Hongria, Letònia, Luxemburg, Bulgaria, Xipre i Romania....
Definitivament, no en sabem res de la totalitat dels països que integren la UE. Tot i que molts objectius s'han assolit, o estan en procés, com la lliure circulació de persones i mercaderies, proteccionisme comercial, mesures mediambientals per anomenar només unes quantes, s'ha fet poca pedagogia encara per conèixer la resta d'europeus i les poques coses que ens uneixen. L'amenaça constant del govern de Putin ens ha posat tots d'acord que aquesta, és real. Però no hi ha una estratègia clara per tranquil.litzar als ciutadans sobretot aquells que són limítrofes amb Rússia i que veuen perillar la seva seguretat nacional.
Encara rai que... sempre ens quedarà Google.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada