La fragilitat de la veritat

No seré jo el que descobrirà que vivim en el món, sobretot, de la informació.
Podem accedir de manera molt ràpida, a qualsevol tipus d'informació gràcies a la xarxa;  qui no ha estat enmig d'una xerrada on sorgeix la pregunta, - quina edat deu tenir X? - espera t'ho busco. Amb un dispositiu senzill com un telèfon mòbil ens conectem, per exemple, a Google o Viquipèdia, i trobem la resposta.

Fa no molts anys, haviem d'accedir a altres fonts d'informació com eren aquelles enciclopèdies que ens volien vendre quan ens volien fer veure que haviem guanyat un concurs de dibuix, i els comercials ho aprofitaven en el moment de recollir el premi.

Ara mateix, el problema de molta informació rau en que molts cops no és certa, o està mig maquillada per fer-nos entendre allò que preten l'autor, editor, director o grup de comunicació al que pertany el diari, ràdio o televisió. Tant costa fer prevàler la veritat davant de les vendes, primícies i audiències? Sembla ser que sí, que costa molt.

On està el codi ètic o les bones praxis dels professionals de la informació? On està el principi bàsic i necessari de contrastar la informació?

Afortunadament, no tots són així, però costa molt trobar fonts independents i que siguin de fiar. No és necessari que sigui del mateix pensament o corrent que un mateix defensa; la riquesa personal creix gràcies a poder escoltar o llegir allò oposadament a un mateix, amb una bona selecció de justificacions.

Molta pedra queda per picar entre tots, exigint una informació veraç, independent i contrastada....mentrestant seguirem rebuscant entre el dial, comandament a distància i kiosc.