Foto: EFE /Fernando Alvarado
I la cosa continua, tot i l'aparença de "tranquil.litat preocupada i controlada" que ens transmet l'administració competent. I ja portem setmanes, veient com països ara ja no tan llunyans comencen a aplicar mesures molt més dràstiques i afectacions a esdeveniments amb un volum d'assistència de persones ja considerable. Ahir mateix, ens assabentàvem de la suspensió de la marató de Barcelona 2.020. Bé de fet, no es suspén, es trasllada al mes d'octubre, amb la inevitable dicotomia de comentaris, uns a favor i altres en contra.
Però com diu la dita, de tot s'aprén. I què podem aprendre en aquest cas? Què en podem treure de bo?
Personalment, he vist un petit canvi que em fa pensar que les coses mal fetes serveixen per rectificar i fer-les millor a la propera vegada. En els darrers anys, davant de situacions de crisi de caràcter diferent, hem vist compareixences de responsables públics en una sala de premsa plena fins a la bandera de periodistes famolencs de la declaració sortida de to, frase mediàtica o qualsevol comentari estrident sobre la valoració de la situació que han fet córrer rius de tinta i hores i hores de ràdio i TV: - "hilitos de plastelina" (M.Rajoy, novembre 2.002), "el responsable de este atentado ha sido ETA" (A.Acebes, atemptat Madrid 11/03/2004)...etc.
Ara la principal diferència i tots ho hem pogut comprovar és que els responsables polítics de torn fan un pas al costat quan han de valorar, parlar i aconsellar sobre aspectes tècnics. Aquests dies, una de les persones més vistes i escoltades, sens dubte, està sent Fernando Simón, el director del Centre d'Emergències Sanitàries de l'estat espanyol. Amb un aspecte peculiar i un savoir faire excel.lent, des del meu punt de vista, ha estat capaç de tenir tota la informació disponible per a l'opinió pública de manera actualitzada i amb un discurs rigorós, convincent i tranquil.litzador. I amb una paciència infinita capaç de respondre sobre un tema que ens ve a tots de nou, i que anem aprenent diàriament una mica més com molt bé ha declarat.
La responsabilitat política també té això. Saber apartar-se quan cal per donar pas a qui realment sap i domina el tema. D'aquesta manera s'encerta amb la informació i s'evita mals entesos i comentaris candidats a programes de TV on et recordaran la teva frase maleïda durant mesos i mesos fent-se viral per qualsevol racó mediàtic.
El know how és una habilitat humana, uns la tenen més desenvolupada que altres, però només així i a través d'ella, sempre podrem saber la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada