dimecres, 18 de març del 2020

Camins nous



Seria un dissabte qualsevol de primavera, d'aquells que a primera hora del matí ja pots endevinar la caloreta que farà al migdia. Avui és un dia gran, molt gran. Tu, els teus, tots els teus i tota la resta heu estat tancats dins una gàbia imaginària durant molts dies, i avui, com ens vam prometre tots dies abans, és dia de celebracions.

Començaré per anar a abraçar a aquells que durant tant de temps no ho he pogut fer, amb un somriure d'orella a orella, i els típics -com estàs? -com ha anat? -et veig bé...etc, serà segurament les salutacions inicials més utilitzades. Com si  es tractés dún pare que ha tingut tot el curs al seu fill estudiant a l'estranger, i torna a casa un cop acabat el curs.

Podrem demanar anar a fer una cosa que és molt nostra, a fer lo vermut, a una terrassa, al solet, sense jaqueta ja segurament i sense adonar-nos que el glaçó de la beguda se'ns haurà desfet dins la beguda perquè estarem constantment saludant i saludant, i abraçant, i......fent lo vermut.

Depèn del que s'allargui podrem matar-ho fent un bon tiberi, ens l'hem guanyat tots ben plegats. I rematant ja el dia, perquè no, una bona passejada per aquells paratges on solia perdre alçada el sol i veies com s'enfosquia el dia. 

També podrem sortir al carrer, i el primer que ens vindrà de gust possiblement serà començar a córrer, i córrer, i córrer......fins que el cor se'ns pugi a la gola, i d'infinita alegria no ens permeti respirar. I que ens toqui el sol a les galtes....

El fet d'estar tant de temps dins d'aquesta gàbia ens haurà ensenyat segurament moltes coses. Quines? Segurament recuperarem aquella sensació volàtil de valorar les coses pel seu valor, i d'aprendre a prioritzar. I com no aprenem mai, ni tampoc posem moltes ganes que diguem, arribarà un dia de nou en que trobarem a faltar aquell ritme pausat que tenia el dia, el silenci dalt d'un terrat, i la imatge estranya de veure passar només un parell de cotxes per baix de casa durant tot el matí, o simplement tenir temps....per fer coses oblidades, per aprendre'n de noves, per comunicar-te amb els teus més sovint o per somniar amb camins nous.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Odi no jurídic

Divendres 12 de setembre del 2025 Carlos Alsina (Onda Cero) : "...ayer ya más por costumbre que por ambición, varios miles o decenas de...