El que ha aconseguit la cantant Rosalía (Sant Esteve ses Rovires, 1993) és digne d'elogi per tothom: pels seus fans primer que tot, evidentment, i també per aquells que no ho són, ni tampoc tenen cap predilecció pel seu estil musical. Tot i així, el seus ascens vertiginós dins l'escena musical fa això, vertígen. Tant de bo que sigui per molts anys, perquè tampoc seria ni la primera ni la última que, com diem a la meva terra, "arrancada de matxo, parada de burro".
Amb un estil únic ha aconseguit l'èxit de manera convincent ben adornat amb una escenografia i estil de vestir també únic, si més no, peculiar. I aquí és on està l'èxit. Si vols fer algo i triomfar, has de ser el millor o diferent a la resta. Si surt bé, caixa. Si no, faixa.
I es que en un sector, el de la música, de que cada cop ens queixem més de que ja no queden cantants i bandes mítiques com les d'abans (comentari típic també de quan ja tens una edat), grans tournés i capacitat de generar mites i himnes/cançons per recordar sempre, l'aparició d'aquest nou fenòmen podria ser una llum d'esperança per aquells increduls. Però clar, és molt agosarat vaticinar ara mateix aquests auguris, quan la Rosalía ha aconseguit assaborir les mels de l'èxit amb només 2 àlbums. Queda molta feina per fer i camí per recórrer.
L'assentament en el mercat anglo-saxó serà la pedra angular en el seu camí. Si hi entra bé, camí més planer, i si no, sempre ens quedarà "Fucking money man"
La verdad es que es un fenómeno musical que me pilla a contrapié, ni me gusta su música y tampoco entiendo muy bien cuál es el secreto del éxito (aparte de la campaña de publicidad brutal que nos la mete hasta en la sopa).
ResponEliminaEi, no sabia que també tenies un blog i a sobre del que no s'ha passat al wordpresa i continua en el blogger, com jo.
ResponEliminaJo també sóc mooolt fan de Rosalía!! Aquesta noia val molt!