A pocs dies de que s'acabi l'any, la gran majoria comença a resumir aquests 12 mesos passats de qualsevol manera: la millor cançó de l'any, les millors vacances, la notícia més impactant...etc. Fins i tot, l'aplicació Instagram et mostra, a través d'una altra app, les nou fotos que han obtingut més likes (#bestnine) durant tot l'any. De petit recordo encara, com un dels Informe Semanal que més m'agradava era aquell que a final d'any, resumia tots aquells documentals i notícies més rellevants que dissabte a dissabte ens mostrava la televisió pública espanyola.
I és curiós, perquè excepte les ments més brillants, una altra gran majoria menys brillant no recordem més enllà dels darrers tres o quatre mesos, quines notícies van ser rellevants a casa nostra o ja no dic, fora d'aquí. I de sobte, quan veiem els resums diem allò de: - ostres, és veritat, no la recordava aquesta notícia i una mena d'èxtasi emocional ens envaeix el cos i ens reconforta i ens neguiteja al mateix moment. Com pot ser que no ho recordi?
Resumir l'any a finals de desembre ha de tenir la seva explicació antropològica, suposo perquè al final ens regim la majoria pel calendari que tenim. Però, i no és per portar la contraria, perquè no ho podriem resumir en un altre mes?
Els pagesos fan resum al final de la collita, els mestres a final de curs, els hotelers a final de la temporada de vacances...etc.
Com la nostra societat està ja força estandaritzada, costaria molt per no dir impossible, canviar el mes que acaba un any i així poder fer un resum. Però bé, tampoc em feu molt de cas. Els torrons d'aquests dies fan que em pugi el sucre al cervell i que acabi dient només que disbarats.
O no....
Per cert, Bon Any....que després ja sabeu que em passa per culpa del torrons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada