divendres, 8 de maig del 2026

La IA no ens robarà la feina, però ens canviarà les regles del joc.



La por que ens quedem sense feina per culpa de la intel·ligència artificial no és nova: cada cop que ha arribat una tecnologia revolucionària, hem sentit el mateix pànic. I, fins ara, sempre ha acabat creant més llocs de treball dels que destruïa.

Només cal mirar enrere. Quan va arribar la revolució industrial, els telers mecànics van deixar sense feina molts artesans tèxtils. La gent tenia por de morir de gana. Però amb el temps van sorgir noves professions que ningú no havia imaginat: maquinistes, enginyers, tècnics de manteniment. Va passar una cosa semblant amb la revolució digital: els ordinadors van fer desaparèixer mecanògrafs i arxivadors, però van crear informàtics, dissenyadors web i community managers. La història demostra que la tecnologia no elimina feina neta, la transforma.

Ara bé, que la història doni la raó a l’optimisme no vol dir que el camí sigui fàcil. Hi haurà una fase de transició dolorosa. Els treballs molt repetitius i previsibles són els que corren més perill. Però també cal destacar una cosa que em sembla clau: el treball del coneixement —aquell que cada dia és diferent i requereix adaptació contínua— serà difícil de substituir completament, igual que en les revolucions anteriors no van desaparèixer les feines que requerien criteri humà.

Caldrà saber gestionar bé el principal risc: no preparar els treballadors. No n’hi ha prou amb implantar la IA a les empreses si després no ensenyem a la gent a fer-la servir. Com a la revolució industrial, qui es va quedar enrere no va ser per culpa de la màquina, sinó per falta de formació. 

També amb aquesta revolució es presenta una nova oportunitat (una més que no caldria desaprofitar) pels països poc desenvolupats que han esquivat totes les revolucions històriques. Instaurar la IA en aquells països que van tenir ordinadors 20 anys després que altres ja els disposaven i desenvolupaven les seves societats gràcies a la seva tecnologia, ara no hauríem de deixar-los de banda i aprofitar-ho per generar societats més justes i amb igual d'oportunitats. La tasca és majúscula i no exempta d'interessos, però val la pena. Si no, sempre seguiran sent els països pobres.

No crec que la IA ens acabi prenent la feina a la majoria. Però sí que ens obligarà a canviar la manera de treballar, a formar-nos constantment i a repensar quin valor real aportem com a persones. I això, com ja va passar amb la revolució industrial i la digital, al capdavall, potser no és tan mal negoci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El rearmament japonès: oportunisme?

És irònic veure el Japó abraçar amb entusiasme allò que durant dècades va rebutjar amb vehemència: la indústria de la mort. La rapidesa amb ...