En l'escenari internacional actual, marcat per profundes transformacions geopolítiques, la Unió Europea s'enfronta al repte de definir el seu paper com a actor global. Malgrat les reiterades proclamacions sobre la necessitat d'una major autonomia estratègica, la realitat mostra un conjunt de limitacions estructurals que dificulten aquest objectiu. La guerra a Ucraïna, l'ascens de Xina com a potència global i les crisis energètiques han posat de manifest les vulnerabilitats d'un projecte europeu.
El principal obstacle per a una veritable política exterior europea cohesionada rau en la pròpia naturalesa de la UE com a organització supranacional. La coexistència de sobiranies nacionals amb institucions comunes genera tensions permanents, especialment en àmbits sensibles com la política de seguretat i defensa. La necessitat d'unanimitat per a decisions clau sovint condueix a solucions de mínim que no responen als reptes geopolítics reals. I aquest punt el considero vital. Aconseguir una homogeneïtat a dia d'avui és una utopia per tot el descrit anteriorment.
La resposta a la invasió russa d'Ucraïna ha evidenciat aquestes contradiccions. Mentre països com Polònia o els estats bàltics han impulsat una línia dura contra Moscou -per la seva situació geogràfica de proximitat a Rússia-, altres membres com Hongria han qüestionat obertament les sancions. Aquesta manca de cohesió no només afebleix la posició negociadora de Brussel·les, sinó que posa en qüestió la seva capacitat per actuar com a bloc en crisis internacionals. Resumint: manca de lideratge efectiu.
En l'àmbit de la seguretat, la dependència de l'OTAN i, per extensió, dels Estats Units, continua sent un fet incontestable. La inversió en defensa d'alguns estats membres segueix estant per sota dels objectius acordats, la qual cosa limita greument les possibilitats d'una veritable autonomia estratègica. Una altra mostra de mancança d'homogeneïtat política.
El sector energètic n'és un altre exemple clar. La crisi derivada de la guerra a Ucraïna ha revelat les vulnerabilitats d'un model basat en la dependència de combustibles fòssils importats. Tot i els esforços per diversificar subministraments i accelerar la transició verda, Europa segueix essent un actor reactiu en el joc geopolític de l'energia.
En el terreny tecnològic, la situació no és més esperançadora. La UE s'enfronta al repte de desenvolupar capacitats pròpies en sectors estratègics com els semiconductors o la intel·ligència artificial, mentre intenta mantenir un equilibri entre regulació i innovació. La manca d'una política industrial comuna i d'inversions estratègiques suficients posa en perill la futura competitivitat europea.
El problema del lideratge és un altre factor crític. La relació entre Alemanya i França, tradicional motor de la integració europea, mostra tensions creixents en qüestions fonamentals com la política energètica, fiscal o les relacions amb Xina. Aquesta manca de sintonia, juntament amb l'aparició de noves fractures entre estats membres, complica enormement la governança de la Unió.
Totes aquestes disputes internes minven la capacitat de resposta i redueixen significativament la seva influència global.
En aquest context, les pretensions de la UE de servir com a pont entre els Estats Units i Xina, o d'articular un "tercer camí" geopolític, semblen cada vegada més lluny. La realitat és que Europa s'enfronta al risc de quedar atrapada en la nova confrontació entre Washington i Pequín, sense la capacitat ni la unitat necessàries per definir una posició pròpia i coherent.
La UE necessita un salt qualitatiu en el seu procés d'integració si vol exercir un paper rellevant en l'escenari global. Això implica acceptar pèrdues de sobirania en àmbits clau com la política exterior i de seguretat, augmentar significativament les inversions en capacitats pròpies i desenvolupar una visió compartida del lloc que Europa vol ocupar en el món.
Amb un bon amic sempre arribem a la mateixa conclusió. Europa només ha aconseguit dos coses de manera conjunta amb tots els seus estats: una moneda única i el roaming internacional per la telefonia mòbil.
