Em desperto un dissabte postinauguració dels Jocs Olímpics de París 2024 i encara remenant el cafè calent a sobre la taula, estic incrèdul en veure tota mena de comentaris sobre un dels actes més rellevants cada quatre anys com és l'acte inaugural d'uns Jocs Olímpics.
Em sorprèn la quantitat irracional de crítiques a un acte que els francesos han estat preparant els darrers deu anys i que l'han creat i desenvolupat a la seva manera, que per això són els legítims organitzadors. Ens podrà agradar més, menys o gens... o molt. I què? Donem gràcies que s'han esforçat i han mostrat al món la seva creativitat per plasmar una imatge a escala mundial que ofereix un esdeveniment com aquest. Un encís. Si ho pensem bé, tot acte de gran magnitud mundial sempre està relacionat amb l'esport. Sempre...
Ara venen dies de consultes diàries al programa olímpic per triar quina competició ens apeteix veure i inclús, aprofitar per veure esports que la resta de l'any ni ens fixem. Mostres de germanor entre esportistes que moltes vegades no tenim l'oportunitat de veure en altres competicions i esports. Venen dies d'imatges curioses que els realitzadors de les televisions se n'encarregaran de mostrar al seu públic fidel una vegada i una altra fins que les gravarem en el nostre imaginari fotogràfic intern dels Jocs.
Uns Jocs Olímpics són diferents. Per molts aspectes que tots sabríem identificar i ,per tant, aquest fet diferencial ens permet estar més atents a la televisió o notícies per saber el dia dia d'aquest esdeveniment esportiu global.
Per tant, i lligant amb l'inici. Siguem més racionals per unes setmanes i intentem ser capaços d'aprofitar-ho i no caure en la idea de criticar tot el que fan o deixen de fer. Són els seus Jocs, són els nostres jocs...allons enfant de la patrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada