Afortunadament fins fa poc, no havia tingut que passar per la situació d´haver d´estar hospitalitzat. Degut a un accident que vaig patir a finals del setembre passat, he estat testimoni directe de la vida diària d´un hospital, concretament de l´Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.
Malauradament, cada cop que algú parla de la nostra sanitat, és per parlar-ne malament o criticar situacions ignorades per molts (massa sovint). Doncs bé, no seré jo un més que engrandirà hemeroteques amb aquests tipus d'opinions, més bé al contrari.
Durant tot el temps que vaig ser-hi, vaig tenir la sort de poder descobrir un col.lectiu professional que per les seves venes corrien vocació, carinyo, professionalitat i sobretot...passió per la seva feina. Zeladors, auxiliars, infermeria i doctors havien de lluitar de manera quasi frustrant a vegades, contra les conseqüències de les retallades econòmiques. A pesar d´aquesta lluita, la feina finalment es feia, per a satisfacció de tots els usuaris. Bé, no de tots els usuaris. Estaven aquells, que sempre hi són, que es queixaven ja per sistema, per vici...que si la infermera havia tardat, que si el menjar...etc.
El blanc de la diana d´aquestes queixes era erroni. Més a dalt era on les havien de dirigir. El sistema sanitari serà deficitari, però funciona. I ho fa gràcies a les persones, al personal sanitari que són l´autèntic motor del sistema. És per això que funciona...si més no, al final així havia de ser.
Aprofito per agraïr personalment les atencions rebudes del personal sanitari de la U.C.I., planta de traumatologia i rehabilitació de l'esmentat hospital. Vosaltres heu fet possible que tot hagi anat molt bé. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada