Alea iacta est

 

Foto creada amb IA

 

Per poder tenir criteri sobre una idea i ser capaç d'obrir un debat racional, hem de ser capaços d'obtenir tota la informació -a poder ser, objectiva- que aporta aquesta idea. En aquest cas, la de l'extrema dreta alemanya del partit Alternativa per Alemanya (Alternative für Deutschland) que ofereix un programa polític als comicis federals d'aquest diumenge basat en la sobirania nacional, el conservadorisme social, el rebuig a la globalització i immigració i el reforç de l’economia interna.

 En resum proposa el següent:

 

Immigració i Asil

-Rebuig als tractats d’asil de la UE i l’ONU; enduriment de les condicions.

-Eliminació de beneficis socials per a immigrants il·legals.

-Expulsió immediata de criminals estrangers reincidents.

-Prohibició de l’islamisme polític, la xaria i el vel islàmic en espais públics.

-Anul·lació de matrimonis infantils i penes més dures per a la poligàmia i la coacció matrimonial.

 Política Exterior i Sobirania Nacional

-Rebuig a l’expansió de l’OTAN i defensa d’una Europa de nacions sobiranes.

-Reobertura de relacions econòmiques amb Rússia i aixecament de sancions.

-Defensa de la neutralitat d’Ucraïna.

-Crítica a la interferència de la UE en les relacions comercials amb la Xina.

 Llibertats i Societat

-Oposició a la censura a les xarxes i eliminació de polítiques contra el "discurs d’odi".

-Prohibició de tractaments hormonals i cirurgies de canvi de gènere en menors.

-Rebuig a l’eutanàsia i aposta per cures pal·liatives.

-Eliminació total de les polítiques de gènere.

-Defensa del diner en efectiu com a dret fonamental.

 Família i Salut

-Protecció de la vida des de la concepció.

-Beneficis fiscals per a famílies i pagament únic de 20.000 € per fill nascut.

-Rebuig a la discriminació de no vacunats i compensació per afectats per vacunes.

-Rebuig a la interferència de l’OMS i la UE en la política sanitària alemanya.

 Economia i Energia

-Reactivació de centrals de carbó i reinversió en energia nuclear.

-Reparació dels gasoductes Nord Stream 1 i 2.

-Reducció d’impostos a ciutadans i empreses; eliminació de l’impost sobre herències.

-Sortida d’Alemanya de l’euro i retorn a una moneda nacional estable.

-Defensa de la lliure circulació i emmagatzematge de Bitcoin.

Justícia i Seguretat

-Enduriment de les penes per delictes violents.

-Rebuig a la vigilància massiva i l’emmagatzematge centralitzat de dades personals.

Democràcia i Reforma Constitucional

-Implementació de referèndums vinculants a l’estil suís.

-Qualsevol canvi constitucional ha de ser sotmès a referèndum popular.

 

Els alemanys, segons les enquestes prèvies, apostaran per aquesta ideologia en un gran número de vots enfortits també pel recolzament de l'administració Trump i també val a dir, per la tendència mundial actual en que "la revolució ens està venint per la dreta". Moltes d'aquestes propostes generen dubtes i controvèrsia que s'hauran de resoldre en un futur immediat.

Alea iacta est.

Grândola, Vila Morena

 

Dissabte al matí, hora del vermut,  ennuvolada la ciutat de Lisboa, concretament al barri de Chiado, al punt neuràlgic i més icònic d'uns fets que van fer canviar el rumb del país. No fa fred, tampoc calor, s'està bé... massa bé per ser un dissabte qualsevol de febrer en una ciutat amb un clima tan variable a causa de la seva influència atlàntica. Portem paraigües - apel.lant a la frase més universal de totes com és "per si de cas"- però no plou prou per utilitzar-lo encara... per si de cas.

 El xivarri dels turistes que som a la plaça es trenca de sobte quan una persona al costat del nostre grup comença a entonar una cançó, una melodia que em resulta coneguda, però no recordo exactament el seu nom. La cançó és portuguesa, diria que molt portuguesa, ja m'entendreu. 

 

Grândola, vila morena

Terra da fraternidade 

O povo é quem mais ordena

Dentro de ti, ó cidade 

 

Mentrestant, com si els astres haguessin decidit en aquell precís moment alinear-se en fila índia de manera voluntària, causal i precisa i totalment imprevisible, el relat compungit, respectuós, emocionant i a la vegada exultant com perfecta sincronia dins d'una dicotomia, ens fa retrocedir 50 anys i ens ubica allí mateix sentint aquells fets com si realment haguéssim estat.

 

Dentro de ti, ó cidade

O povo é quem mais ordena

Terra da fraternidade

Grândola, vila morena

 

L'autor del relat també sent aquesta màgia que ha generat entre tots nosaltres i aprofita el deliri emocional per donar més detalls, més anècdotes, més personatges, explorar els nostres sentiments i ofegar els nostres dubtes i ignoràncies. És el protagonista principal ara mateix de l'obra, magistral m'atreviria a dir, que sap dirigir i actuar, aplicant els temps de manera precisa i preparant l'apoteòsic final de l'obra mostrant una foto seva personal amb una de les protagonistes d'aquell dia, la Celeste Caeiro, la persona que va donar nom a una revolució que pot presumir que es va fer sense lamentar cap pèrdua de vida.

 

Em cada esquina um amigo

Em cada rosto igualdade

Grândola, vila morena

Terra da fraternidade 

 

Explosió de sentiments i agraïments a una persona que com bé diu ell, no va venir a la capital de Portugal ni per feina ni per amor: perquè li va agradar! Exemple de com les millors coses d'aquesta vida no són com són, sinó com t'ho expliquen. 

Obrigado Diego !

Largo do Carmo, Lisboa 2025

 

 

 

Canvi de bàndol

 

 

Amb el fenomen creixent -i cada vegada més- de l’extrema dreta a escala global, els entesos estan intentant identificar el perfil dels seus seguidors i encara més important, la motivació que els porta a defensar i recolzar aquesta ideologia. Trobem situacions que generen controvèrsia com per exemple barris de grans ciutats on l’esquerra sempre ha estat predominant amb polítiques socials que intenten solucionar problemes sobretot d’habitatge, cohesió social, salut i educació i que l’extrema dreta ja comença a fer-se un lloc destacat en aquests nuclis més desafavorits. 

 

Les formacions polítiques d’extrema dreta tampoc tenen com a pal de paller aquest tipus de política. Ben bé el contrari. Es recolzen i se n’aprofiten de conflictes originats per gent vinguda de fora i aixecant la “seva” bandera xenòfoba, s’estiren els pèls en veure identitats sexuals diferents de les “tradicionals” (caldria definir tradicional) i publiciten actors i partits polítics pretèrits de no dubtosa identitat democràtica i amb manifestes i documentades accions en contra dels Drets Humans.  

 

Però ens hem d’aturar en els perfils d’aquests incondicionals i entendre que el seu suport, majoritàriament, ve donat per canalitzar el rol de protesta que amb l’esquerra ja han esgotat. Aquí possiblement, els progressistes no han sabut actualitzar-se i han perdut la seva influència i segurament ja no són els referents de les protestes socials. Hi ha hagut un canvi de bàndol molt clar i sobretot en la gent jove, aquells que d’aquí cinc, set, deu…anys, seran el sector de població amb càrrecs a grans empreses, seran jutges, cossos de seguretat, agricultors, comerciants, botiguers, sanitaris, polítics, etc.

 

A més, els joves com a grans consumidors de les xarxes socials, aquestes amplifiquen discursos simplistes i populistes que responen a les seves frustracions. La crisi d’identitat nacional, la por a la immigració i la desinformació alimenten narratives reaccionàries com també una educació política deficient i la pèrdua de confiança en les institucions que afavoreixen solucions autoritàries. El rebuig a les polítiques progressistes, percebudes com a excessives, porta alguns joves a identificar-se amb discursos conservadors i nacionalistes com són els de l'extrema dreta global, que aprofiten ara l'enlairament mediàtic i polític del president nord-americà Donald Trump i el seu seguici europeu que s'emmirallen amb ell i la seva particular i histriònica política.

Però el que considero més perillós és la dèbil justificació que aporten molts joves a aquest canvi, adduint a comportaments tendencials entre els seus i que són incapaços de fer una sincera i objectiva reflexió personal cercant els motius d'aquesta tendència o canvi ideològic. No hi ha cosa pitjor que defensar ideals sense criteri.

 

 

 

 

 

Equilibri fràgil

 

No cal dir que vivim en una era de sobre informació, on les notícies viatgen a una velocitat sense precedents i on qualsevol persona amb un dispositiu mòbil pot convertir-se en emissor de contingut. Aquesta democratització de la informació té avantatges evidents, però també presenta un perill creixent: la propagació de les anomenades fake news.

Les notícies falses no són un fenomen nou, però la seva difusió a través de les xarxes socials ha multiplicat el seu abast i impacte. Sovint es presenten amb aparença de rigor periodístic i aprofiten la immediatesa de les plataformes digitals per influir en l'opinió pública, crear divisió i fins i tot alterar processos democràtics. La seva proliferació ha fet que molts governs i institucions es plantegin regulacions més estrictes per frenar la desinformació.

Qualsevol mesura en aquesta direcció ha de tenir en compte un valor fonamental: la llibertat d’expressió. Aquest dret fonamental protegeix la diversitat d'opinions i garanteix que la societat pugui accedir a diferents perspectives, fins i tot aquelles que poden ser incòmodes o impopulars. El risc de limitar la llibertat d’expressió en nom de la veritat és evident: qui decideix què és veritable i què no? Podria una regulació excessiva convertir-se en un mecanisme de censura?

A més, cal assenyalar que els governs i grans corporacions poden aprofitar la lluita contra les fake news per manipular el discurs públic i silenciar veus crítiques. La censura encoberta, sota la justificació de combatre la desinformació, podria afavorir només determinades ideologies i interessos econòmics. Plataformes digitals i mitjans de comunicació, moltes vegades vinculats a grans grups empresarials, tenen la capacitat de modelar la percepció de la realitat i dirigir el debat públic cap a narratives que afavoreix els seus interessos.

D'altra banda, també és preocupant el paper que juguen els algoritmes de les xarxes socials, que prioritzen el contingut més impactant o polèmic en lloc del més veraç. Aquest fenomen crea bombolles informatives i reforça les creences preexistents dels usuaris, dificultant el debat plural i la reflexió crítica. A més, la manca de regulació internacional dificulta la lluita contra la desinformació a escala global, ja que cada país adopta mesures diferents que poden ser ineficaces davant la naturalesa transnacional del problema.

El repte actual seria poder trobar un equilibri entre combatre la desinformació i preservar el debat obert. L’educació mediàtica hi té un paper clau: cal dotar la ciutadania d’eines per identificar fonts fiables, contrastar informacions i desenvolupar un pensament crític. A més, les plataformes digitals han d’assumir més responsabilitat en la verificació dels continguts sense convertir-se en àrbitres de la veritat com està passant actualment amb lobby tecnològic nord americà recolzat per la seva administració.

Les fake news són una amenaça real per a la societat democràtica, però no podem combatre-les sacrificant la llibertat d’expressió. La solució hauria de passar per una combinació de responsabilitat individual, educació i transparència per assegurar que la informació continuï sent una eina de progrés i no de manipulació o de poder.

La bogeria aquesta que no s'entén (o costa d'entendre-la).

 

En l'escenari global actual, les tensions geopolítiques i comercials estan profundament interconnectades, reflectint la complexitat de les relacions internacionals. El conflicte a Gaza, la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units, aplicació d'aranzels per part de l'administració Trump, la guerra a Ucraïna, així com les amenaces a Panamà i Groenlàndia, són exemples de com els esdeveniments en diferents regions poden influir-se mútuament.

La guerra comercial entre la Xina i els Estats Units poden tenir repercussions significatives a nivell mundial. Les tensions aranzelàries entre aquestes dues potències afectaran les cadenes de subministrament globals, alterant els fluxos comercials i generant incertesa econòmica. També crec que molts productes nord-americans tindran problemes quan alguna de les seves parts depenguin de la Xina i això impliqui a les empreses a buscar altres proveïdors nacionals amb un cost superior. Resultat: augment de preus i de la inflació. La Unió Europea també haurà de replantejar les seves polítiques comercials, buscant equilibrar les seves relacions transatlàntiques. Recentment, la UE ha imposat aranzels addicionals  als vehicles elèctrics procedents de la Xina, al·legant pràctiques comercials deslleials. Aquesta mesura ha provocat una resposta de Pequín, que ha penalitzat alguns productes europeus  i prepara mesures contra altres sectors.

Paral·lelament, la guerra a Ucraïna ha intensificat les tensions geopolítiques a Europa. La dependència energètica de la UE envers Rússia ha estat un tema central, i el conflicte ha accelerat la recerca de fonts alternatives d'energia i la diversificació de proveïdors. Aquesta situació ha portat la UE a reforçar la seva política exterior i de defensa, buscant una major autonomia estratègica. Si les promeses electorals de Donald Trump referent a aquest conflicte arriben a bon port, s'haurà de veure de quina manera és capaç d'aturar-ho. Putin no pot sortir derrotat perquè suposaria la fi de la seva carrera, i els ucraïnesos, per la seva part, es resignen a viure a mercè de Moscou i la seva política expansionista. Per Rússia, millor dit, per Putin, Ucraïna no és per un objectiu territorial. Ho és per un tema geopolític i per la seves ganes de ser present en un nou ordre mundial. Però la seva economia de guerra no durarà molt més i segurament optarà per una pausa estratègica per refer-se moral i econòmicament.

En aquest context, el conflicte a Gaza ha tornat a posar de manifest les divisions en la comunitat internacional, i sobretot a la UE. Mentre alguns líders europeus han expressat la seva oposició a la venda d'armes a Israel, altres països continuen mantenint relacions comercials amb aquest. Aquesta situació reflecteix les complexitats de les aliances internacionals i la dificultat d'adoptar posicions unificades en temes sensibles i més quan existeixen diversos i heterogenis interessos.

Pel que fa a Panamà, la seva posició estratègica com a encreuament de rutes comercials a través del seu canal de navegació la converteix en un actor important en el comerç global. Les amenaces nord-americanes pel supòsit que la Xina domina i controla aquest enclavament logístic amb implicacions per al comerç internacional és l'origen de l'actitud de Trump. A més, la competència de rutes alternatives, com l'Àrtic, podria influir en el futur del comerç marítim i podrà generar un canvi de paradigma en la logística marítima global degut a les conseqüències de l'escalfament global que permetria noves rutes per als vaixells que abans eren inviables pel gel àrtic.

Groenlàndia, amb les seves vastes reserves de recursos naturals i la seva ubicació estratègica a l'Àrtic, ha atret l'atenció també del president nord-americà. El desgel de l'Àrtic obre noves rutes marítimes i oportunitats d'explotació de recursos, però també planteja desafiaments ambientals, geopolítics i de defensa. S'haurà de veure també aquest cop, com es posiciona la UE amb un dels seus països integrants.

Totes aquestes interconnexions evidencien la necessitat d'una cooperació internacional més estreta i d'un enfocament multilateral per abordar els desafiaments globals. Les polítiques unilaterals, com els aranzels imposats sense consens internacional, poden tenir efectes contraproduents, exacerbant les tensions i perjudicant l'economia global. És essencial que les nacions abordin aquests desafiaments amb una perspectiva racional, reconeixent la interdependència del món actual i treballant conjuntament per trobar solucions sostenibles i equitatives.

A més, considero que la Unió Europea ha de jugar un paper més proactiu en la mediació de conflictes i en la promoció d'un comerç just i equilibrat. La seva posició única com a bloc econòmic i polític li atorga la capacitat d'influir positivament en l'escena internacional. No obstant això, per assolir aquest objectiu, és fonamental que la UE mantingui la seva unitat interna i eviti la fragmentació en les seves polítiques exteriors i comercials.