No us entenc

Qui escriu això, fa uns anys era un fanàtic, hooligan, malalt fins i tot, de tot allò que comportava apuntar-se a una cursa. El deliri que entrenar, cuidar-se i arribar al dia de la prova en les millors condicions possibles - tot i que era força mediocre - feia que condicionés altres aspectes i esferes que envolta a la persona en el seu dia: feina, horaris, família, socialització...etc.

Ara que ja tot això és història, em permet veure aquests aspectes amb una altra perspectiva. És ben cert que amb els anys les coses les veiem diferents, les reflexionem més i ens tornem més pragmàtics i enraonem situacions que abans tiràvem pel dret. Ara sí, les veig diferents, evidentment, però tampoc renego de tot allò que vaig gaudir. Possiblement, si pogués anar endarrere, ho tornaria a fer.

Però ara mateix, la situació sanitària és evident que no permet gaire més. Fins i tot, crec que s'està sobrepassant en alguns moments la línia de seguretat que demana una pandèmia com la que "encara" estem vivint. Les cancel.lacions de proves és un fet que no permet discussions. Bé, sí que ho permet, però sempre que estiguin ben justificades pels que no hi estan d'acord. I ara mateix, és difícil o quasi impossible poder justificar-ho de manera 100 % efectiva.

A aquells que es queixen i no veuen, o no volen veure, o no entenen, o no volen entendre, que la cancel.lació de la majoria o totes de le proves esportives programades és un fet anunciat i que donada la realitat ara mateix és el millor que es pot fer, de veritat......no us entenc.

Si s'ha aconseguit cancel.lar uns Jocs Olímpics, per què no es poden cancel.lar qualsevol mena de prova o competició esportiva?

La que em caurà a partir d'ara, ho veig vindre. Però si veniu, porteu raons ben justificades per portar-me la contrària. M'agrada -encara- competir.

Mals temps per als optimistes

 19 d'Abril. Sí, aquest va ser el darrer cop que vaig intentar lligar quatre frases ben dites o almenys ben sonants per aquí. Tot aquest temps he intentat defugir del tema principal que ens afecta des de fa mesos i pel que sembla, el que encara ens queda. Però ho reconec, m'ha costat trobar algun tema interessant de què parlar-ne. Falta de lucidez que dirien a la Meseta, o crisi de creativitat, o simplement, que no em venia de gust parlar de res. Que és un dret molt lícit, només faltaria.

No parlaré del que tots sabem, perquè a part de la constant preocupació sanitària, econòmica i social que comporta, no en treuré res repetir fins la sacietat un tema que és comú i global a tots la societat.

Ara mateix, l'esfera humana que habita aquesta Terra ha quedat dividida en múltiples perfils: optimistes, escèptics, negacionistes, negativistes, pessimistes, alarmistes i d'altres espècies per catalogar. No és conya, hi ha motius i justificacions suficients per encasellar-se en cada un d'aquests perfils abans esmentats. I com més premsa groga consumeixes, tens més punts per incloure´t de manera sorprenent en els del cantó més fosc, pessimista o com li vulgueu dir.

Tampoc seré jo qui dirà quin perfil seria el millor ara mateix. Cadascú segons el seu propi criteri i sobretot, caràcter, quedarà immers en els pessimistes, per exemple, i s'envoltarà de fauna semblant i escoltarà allò que realment l'interessa, i per suposat, no sabrà veure molt més enllà del que en aquell mateix moment estarà veient. El mateix podria dir per cada un dels altres perfils d'ànim.

Som així, que li farem. Una de les frases que més solc repetir durant aquests darrers mesos  que la raça humana no ha desaparegut com a espècie perquè hagi estat la més forta, sinó perquè ha estat la que millor ha sabut adaptar-se, la reafirmo dia a dia.....i vagi per endavant el meu petit esperit d'optimisme, tot i que són mals temps per ells ara mateix.