A dia d'avui, desè dia de confinament a casa. Amb aquest volum de dies ja acumulats, podem ser capaços de començar a valorar l'estranyesa d'aquesta inusual situació per la majoria de nosaltres.
Quan tot això s'acabi, que dono per fet que tots estem d'acord que això s'acabarà, veurem sortir a la palestra uns excel.lents cuiners, millors músics, un cossos fit més en forma que mai, experts en xutar més de deu vegades un roll de paper higiènic, reviure mil i una imatges de nosaltres quan érem petits i sobretot, i això sí que se'ns hauria d'instaurar com assignatura obligatòria de per vida, portar les mans ben, netes millor que mai.
Si és que aquests dies, qui no vulgui a aprendre a fer noves receptes de cuina a través d'un cunyat, veí o el més famós dels cuiners mundials, o lluir aquest estiu uns abdominals adoquinats gràcies a cinquanta mil sessions en streaming de professionals, amateurs o de qui no tingui vergonya per posar-se a exercitar els seus músculs davant d'una càmera que vés a saber qui t'estarà mirant, és que o no està per casa -mal fet- o ha escollit viure el seu confinament fora de les xarxes socials, cosa que no seria mala opció tampoc.
La resta de challenges que han anat sorgint, i els que encara sorgiran, també omplen de temps moltes de les hores que estem per casa, amunt i avall, sense res per fer -mal fet- i que originen corrents virals que ràpida difusió, tant o més com aquest, permeteu-me l'adjectiu, maleït virus.
Una de les coses que més m'ha sobtat descobrir ha estat el silenci. Suposo que els que viviu en grans ciutats o nuclis de població més importants on visc jo, l'impacte encara ha de ser més gran. El silenci dalt d'un terrat a ple matí d'un dia entre setmana ha estat un gran i inesperat descobriment. I també com no, molta gent ha descobert aquesta part dels seus habitatges habituals. Descobert o redescobert després de molts anys.
Més coses. Aquesta retirada provisional de la vida pública també ha fet que molta gent hagi descobert -de fet, ja ho sabien però no ho utilitzaven mai- la possibilitat de poder fer parlar a través de vídeo amb aplicacions que a hores d'ara, ja tots coneixem. Tot i que encara el petit delay que hi ha entre emissor i receptor fa que moltes converses es vegin mig tallades o xafades per una de les parts. I ja no et dic quan en la conversa hi participen més de dos....sensació de camarot del germans Marx.
Sempre he pensat que al llarg de la història, les espècies que han sobreviscut han estat les que millor s'han adaptat i no les més fortes.
Una cosa que he pogut també observar és la importància que tenen tres arts que a l'escola sempre se las ha "mal" considerat de les "fluixetes", de les que són fàcils d'aprovar: música, dibuix o arts plàstiques i esport. Molta gent tocant un instrument, dibuixant o fent esport. Encara no he vist a ningú fent derivades de segon grau, polinomis o explicant la taula periòdica dels elements químics. A tenir en compte en un futur, per alguna cosa serà...
I no voldria dir-vos bon diumenge i fins la propera sense reconèixer la tasca del personal sanitari i d'aquelles persones essencials en la seva feina que no poden quedar-se a casa. A part de sortir a les vuit del vespre al balcó de casa a aplaudir-los, ajudem-los també sense sortir de casa si és possible. No val aplaudir-los i després anar a comprar pel matí una barreta de pa i per la tarde una garrafa d'aigua. És un avís per aquells que encara no han pres consciència que la cosa va de debò, que és molt seriosa. Malauradament, encara n'hi han, no sé si molts o pocs, però n'hi ha.
Aquesta pandèmia ens ha posat a tots al mateix nivell, ningú s'escapa del seu risc, estem tots dins el mateix sac. Per tant, preneu consciència si encara no l'heu presa.....
