Summatim

A pocs dies de que s'acabi l'any, la gran majoria comença a resumir aquests 12 mesos passats de qualsevol manera: la millor cançó de l'any, les millors vacances, la notícia més impactant...etc. Fins i tot, l'aplicació Instagram et mostra, a través d'una altra app, les nou fotos que han obtingut més likes (#bestnine) durant tot l'any. De petit recordo encara, com un dels Informe Semanal que més m'agradava era aquell que a final d'any, resumia tots aquells documentals i notícies més rellevants que dissabte a dissabte ens mostrava la televisió pública espanyola.

I és curiós, perquè excepte les ments més brillants, una altra gran majoria menys brillant no recordem més enllà dels darrers tres o quatre mesos, quines notícies van ser rellevants a casa nostra o ja no dic, fora d'aquí. I de sobte, quan veiem els resums diem allò de: - ostres, és veritat, no la recordava aquesta notícia i una mena d'èxtasi emocional ens envaeix el cos i ens reconforta i ens neguiteja al mateix moment. Com pot ser que no ho recordi?

Resumir l'any a finals de desembre ha de tenir la seva explicació antropològica, suposo perquè al final ens regim la majoria pel calendari que tenim. Però, i no és per portar la contraria, perquè no ho podriem resumir en un altre mes?

Els pagesos fan resum al final de la collita, els mestres a final de curs, els hotelers a final de la temporada de vacances...etc.

Com la nostra societat està ja força estandaritzada, costaria molt per no dir impossible, canviar el mes que acaba un any i així poder fer un resum. Però bé, tampoc em feu molt de cas. Els torrons d'aquests dies fan que em pugi el sucre al cervell i que acabi dient només que disbarats. 

O no....

Per cert, Bon Any....que després ja sabeu que em passa per culpa del torrons.

No tan "malamente"

El que ha aconseguit la cantant Rosalía (Sant Esteve ses Rovires, 1993) és digne d'elogi per tothom: pels seus fans primer que tot, evidentment, i també per aquells que no ho són, ni tampoc tenen cap predilecció pel seu estil musical. Tot i així, el seus ascens vertiginós dins l'escena musical fa això, vertígen. Tant de bo que sigui per molts anys, perquè tampoc seria ni la primera ni la última que, com diem a la meva terra, "arrancada de matxo, parada de burro".

Amb un estil únic ha aconseguit l'èxit de manera convincent ben adornat amb una escenografia i estil de vestir també únic, si més no, peculiar. I aquí és on està l'èxit. Si vols fer algo i triomfar, has de ser el millor o diferent a la resta. Si surt bé, caixa. Si no, faixa.

I es que en un sector, el de la música, de que cada cop ens queixem més de que ja no queden cantants i bandes mítiques com les d'abans (comentari típic també de quan ja tens una edat), grans tournés i capacitat de generar mites i himnes/cançons per recordar sempre, l'aparició d'aquest nou fenòmen podria ser una llum d'esperança per aquells increduls. Però clar, és molt agosarat vaticinar ara mateix aquests auguris, quan la Rosalía ha aconseguit assaborir les mels de l'èxit amb només 2 àlbums. Queda molta feina per fer i camí per recórrer.

L'assentament en el mercat anglo-saxó serà la pedra angular en el seu camí. Si hi entra bé, camí més planer, i si no, sempre ens quedarà "Fucking money man"

Actuem

Vagi per davant que en els propers dies, les sigles COP25 ens les trobarem fins la sopa. Doncs per això mateix, i perquè no arribem al final i ens preguntem què volen dir, millor començar per aquí.

Les sigles COP procedeixen de l'anglès Conference of the Parties (Conferència de les Parts), fent referència als països o parts que han suscrit la Convenció Marc de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic -CMNUCC). El 25 fa referència a la seva 25ena. edició.

Un vegada posats en situació, entrem al detall. Ja fa anys que els experts en canvi climàtic avisen de la màxima urgència en posar mesures a nivell global per tal d'evitar el canvi climàtic que per culpa de l'home i tots els seus processos industrials, econòmics i fins i tot socials fan que, ens estessim carregant el nostre planeta.

I ara, igual que quan estàs malalt, sembla ser que el pacient està força greu i urgeix mesures inmediates. Però clar, els desitjos i necessitats de creixement d'alguns països fan que no acceptin les mesures que s'haurien d'establir. Un clar exemple és que els Estats Units, Brasil, Xina i Índia no han fet acte de presència en aquesta cimera, i no cal recordar l'activitat industrial d'aquests grans països, i de retruc l'emisió de gasos que emeten durant tots els seus processos.

La societat ja ha fet part dels deures, que no tots, i des de fa temps i cada cop més gent ja estan implementant mesures a nivell local per frenar el que els experts han denominat com a crisi climàtica. Reciclar, reutilitzar, ús del transport públic, aposta per vehicles elèctrics o híbrids...etc. Però a nivell global, els grans mandataris segueixen fent la seva, i no escoltant o fins i tot contradint la veus de persones autoritzades i expertes en canvi climàtic, i així ens va.

El creixement econòmic no hauria de ser un entrebanc per evitar fer més gran aquesta crisi. Evidentment que solucions n´hi han d'haver, no en tinc cap dubte. Promoure estratègies conjuntes per poder seguir creixent econòmicament i de pas, no afectar al medi ambient s'haurien de debatre també de manera urgent, igual que la implementació de mesures d'obligat cumpliment a tot el món. Sense excepció i sense mirar què fa l'altre i què no fa.

El temps se'ns acaba. És hora d'actuar. Actuem.